El Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la paraula «baula» així: «Cada una de les anelles que formen una cadena». I és precisament Baules el títol del nou llibre de David Pagès i Cassú, un treball de tres anys, «gran, minuciós i acurat», com diu l’escriptor Josep Valls, on l’autor d’aquesta obra ens presenta les cartes que quaranta-cinc persones escriuen a familiars o amics absents físicament i a joves. Aquestes persones que escriuen aquestes cartes fan com de baula d’una llarga cadena de personatges referencials (anònims o coneguts) que han estimat i han treballat pel nostre país.
Recordo que va ser el 9 d’octubre de 2019, quan venint de Lleó en tren, tot passant per Iruña, vaig rebre una telefonada de David Pagès. M’explicà que volia comptar amb mi per al seu nou llibre, on cada persona havia d’escriure una carta a algú que ja ens havia deixat i una altra a un jove. El mateix David em va proposar que jo escrivís una carta a mon pare, Josep Lluís Bausset, que havia mort el 2012, i una altra al fill de l’amic Santi Vallès, Jaume, que havia nascut exactament mig any abans d’aquella telefonada, el 9 d’abril del 2019.
Com diu Josefina Salord al pròleg d’aquesta obra, «l’originalitat del llibre rau en el fet que aquestes quaranta-cinc figures són ofertes des de les baules generacionals presents i futures, que en garanteixen i en garantim la memòria, la continuïtat i el reconeixement».
En aquestes cartes, com diu David Pagès a la introducció del llibre, «hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns dels quals són totalment desconeguts o poc coneguts, relacionats amb el personatge escollit».
El volum té tres grans objectius. El primer, una voluntat clarament didàctica, divulgativa, pedagògica: donar a conèixer personalitats de casa nostra que pertanyen a diferents camps professionals i valorar la seva figura i l’obra.
El segon objectiu és transmetre que en el món de la catalanitat hi ha passat, present i futur. El tercer, finalment, mira de canalitzar i fer visibles complicitats, connexions, lligams... què hi ha entre els diferents pobles de parla catalana, començant pel que és el seu eix vertebrador: la llengua, un dels temes que centra el llibre.
El volum també vol contribuir a destacar unes dones la tasca i la determinació de les quals va ser molt important per a la igualtat de drets i per al reconeixement social que ha assolit la dona en les darreres dècades.
Entre aquestes cartes generacionals, hi vull destacar les adreçades a Caterina Albert, Miquel Batllori, Pompeu Fabra, Josep Mª Folch i Torres, Joan Maragall, Francesc de B. Moll, Joan Oró, Maria Rúbies o Jacint Verdaguer, entre d’altres.
Així, doncs, amb el llibre Baules, com diu Josep Valls, «David Pagès aconsegueix fites didàctiques i divulgatives», tot donant a conèixer «personalitats nostrades» i «posant de manifest que el país té vida i continuïtat». I és que Pagès i Cassú és un home apassionat pel nostre país, creu «en les generacions futures i ho fa amb mirada encoratjadora, neta i positiva».
