Quiosc

Diari de Girona

Eduard Rojo Torrecilla

Bons treballs universitaris de recerca

Setembre és el mes de tornada a la vida docent universitària. Nou alumnat en els diferents estudis de grau, postgrau i màster que cada professor o professora hagi d’impartir d’acord amb la seva càrrega docent; també, noves il·lusions de l’alumnat i noves ganes del professorat perquè allò que ha d’explicar sigui útil per a aquell, encara que aquesta utilitat pot ser entesa per a alguns des d’una perspectiva estrictament econòmica, mentre que per a altres el seu valor real hauria de ser el de la utilitat social que pugui reportar tant per a qui estudia com, més endavant, per a la societat. Si em pregunten, i encara que no ho facin els donaré el meu parer, sobre on m’alineo, poseu-me clarament en la segona opció.

També és el moment d’avaluar alguns treballs de fi de postgrau o màster del curs anterior que, degudament autoritzats, es presenten durant els primers dies d’aquest mes de setembre per poder obtenir, en cas de resposta positiva per part del tribunal avaluador, el corresponent títol que acrediti la superació del curs.

Sempre és agradable participar en un tribunal avaluador, per poder llegir i jutjar els treballs presentats, si bé lògicament en ser nombrós l’alumnat s’han de posar en marxa diversos tribunals per avaluar tots els treballs, cosa que lògicament no et permet tenir accés a tots ells, llevat que el teu interès per alguna concreta temàtica triada per l’alumne motivi la seva lectura, i puc donar fe que això m’ha passat més d’una vegada.

Deia en el títol de la present entrada que hi ha bons treballs universitaris, que estan enganxats a la realitat, i en vull destacar dos dels que he avaluat darrerament i que han obtingut qualificacions altament positives, dedicats a dos àmbits de reflexió laboral d’especial interès, com són el treball a distància i el treball al servei de la llar familiar, la lectura dels quals m’ha resultat especialment interessant per les reflexions i propostes que formulen els seus autors.

La importància del treball a distància i dels drets col·lectius en el marc de la relació contractual laboral és clarament posada de manifest en un treball. L’autor subratlla que allò que és rellevant no és si la feina a distància és bona o dolenta, sinó que es tracta de «desvelar els seus potencials riscos per als drets dels treballadors i afrontar-los, entre altres coses, amb respostes i recursos jurídics», seguint plenament l’objectiu marcat a la declaració del centenari de l’Organització Internacional de Treball i plasmat en diversos dels seus Convenis i Recomanacions.

La lectura del treball sotmès a avaluació ha coincidit amb la que vaig fer del cinquè informe elaborat per Eurofound sobre l’impacte de la Covid-19 en la vida i el treball de les persones, en un període cada vegada més caracteritzat per les incertesa sobre el immediat futur, i més després del conflicte bèl·lic provocat per la invasió russa d’Ucraïna. Un dels apartats de l’informe està dedicat a com ha evolucionat el treball a distància des de l’inici de la crisi, i posa de manifest com els interessos de moltes persones treballadores no coincideixen amb els dels subjectes ocupadors. A l’informe es conclou que «la pandèmia no sembla haver desencadenat l’esperada i desitjada revolució de la feina des de casa, almenys no entre els enquestats, molts dels quals tornen a treballar exclusivament al seu lloc de treball».

El segon treball a què vull referir-me és el dedicat al règim extintiu de les empleades de la llar i els seus drets econòmics associats. Sí que crec que pot afirmar, i no m’equivocaré, que el seu autor estarà satisfet per l’aprovació pel Consell de Ministres del Reial Decret- Llei 16/2022 de 6 de setembre, regulador de «la millora de les condicions de treball i de seguretat Social de les persones treballadores de la llar», una norma que va ser qualificada per la Ministra Yolanda Díaz, i també es recull a les notes de premsa del Consell i del Ministeri de Treball i Seguretat Social , com a «històrica», que acaba amb la discriminació que pateixen moltes treballadores.

Destaco d’aquestes notes que «...la norma té com a objectiu equiparar les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores de la llar familiar a les de la resta de persones treballadores per compte d’altri per acabar amb la discriminació històrica d’aquest col·lectiu feminitzat. Aquest element de desvaloració del treball domèstic s’ha mantingut a les normes i es corregeix per acabar amb la infravaloració històrica d’un treball exercit majoritàriament per dones, que ha contribuït a la perpetuació d’estereotips i a l’agreujament de la bretxa de gènere. Es resol, per tant, l’equiparació amb les persones treballadores per compte aliè tant a l’àmbit del sistema extintiu de la relació laboral com al de la prestació per desocupació».

El RDL 16/2022 ha estat precedit de l’aprovació pel Parlament de la ratificació del Conveni núm. 189 de l’OIT i de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 24 de febrer, amb un ampli debat sobre l’equiparació de les condicions laborals i de protecció social del col·lectiu del personal al servei de la llar familiar amb la resta de persones treballadores.

Ara ja ha arribat el moment, així ho crec, de parlar menys, i de passar a l’aplicació de la nova norma, en el bé entès que cal estar al que preveu la seva data d’entrada en vigor diferent per a alguns dels seus preceptes. També, és innegable, cal continuar aportant idees i propostes perquè la norma sigui aplicable a totes, o almenys a la immensa majoria, les persones que presten els seus serveis a la llar familiar.

Ja tenim la norma, ara cal aconseguir la seva aplicació efectiva.

Compartir l'article

stats