Diari de Girona

Diari de Girona

Antoni Salamanca

Què està passant a la Mediterrània occidental?

És realment sorprenent, atès que tenim una comunitat científica molt prolífica darrerament fent descobertes constants a la demarcació de Girona, Costa Brava l’Empordà i cap de Creus (d’insectes desapareguts, algues invasores, etc.) i amb nous projectes de recerca sobre el fons marí en aquests mateixos indrets, que no faci pública cap línia de recerca o doni continuïtat a recerques que es feien fa uns anys, sobre el canvi de corrents marines a la Mediterrània occidental i a fer un ràpid diagnòstic sobre el seu desaforat escalfament, en comparació a l’oriental, que és el que tradicionalment està més calent i on penetren amés les càlides aigües del Mar Roig i les espècies invasores que després arriben aquí pel Canal de Suez. I per ser més precisos encara, l’espectacular increment de temperatures al mar balear, el més calent de tota la Mediterrània (no sols aquest estiu, també en les previsions estacionals per aquesta tardor, atenció!).

Igual es podria dir de la nostrada i televisiva comunitat meteorològica, que tant ha influït durant molts anys (més de 25), tractant la problemàtica del canvi climàtic com quelcom marginal, puntual, de segona categoria (per no dir de tercera) i els primers anys fins i tot (ara tothom ho negarà lluint els pins del símbol de la sostenibilitat a la solapa), relativitzant o negant l’atribució del canvi climàtic a fenòmens meteorològics extrems que fa temps van in crescendo. L’atac de sinceritat d’uns dels meteoròlegs de TV3 afirmant recentment «que va ser un error que durant tants anys El Temps estigués patrocinat per Repsol», no treu responsabilitat al que s’ha fet durant tant temps. Però tornem a la qüestió. Com és que igual com fan altres serveis meteorològics europeus, no es pregunten, ens expliquen i posats, en el nostre cas, reclamen públicament dels Governs i les Universitats que es faci una urgent recerca dels motius pels quals (més enllà d’una acceleració de l’escalfament i del canvi climàtic regional, doncs això ja ho sabem), han portat i estan portant a aquestes temperatures de l’aigua de mar, pròpies del Carib o de l’Índic? Doncs no solament interessa pel que pugui passar aquesta tardor, pel temps violent, si no pel que pugui representar de canvi del clima que sempre hem tingut en aquesta latitud, a efectes econòmics, socials, turístics, agropecuaris, i sobretot sanitaris (la multiplicació de nits tropicals, tòrrides i roents, és una bomba de rellotgeria).

Ja fa anys, pot ser vint (per tant no és nou) ja s’advertia de la progressiva pujada cap al nord (uns 1.000 quilòmetres) de la línia imaginaria de frontera climàtica que significa(va) la Mediterrània, entre Àfrica i Europa. Avui aquesta frontera passa pels Pirineus, Alps i més cap l’est, havent convertit la Mediterrània en un mar tropical o subtropical, on semblaria que l’estret de Gibraltar ja no bombeja com abans l’aigua freda de l’Atlàntic.

És al mar i als oceans, amb els corrents marins, igual que a nivell planetari amb els corrents termohalins, on es conforma i genera el clima de cada zona geogràfica. Davant aquesta «nova normalitat», que malauradament ha vingut per quedar-se i que amés, lluny de combatre-la atesos el nivell d’escalfament que genera Espanya i més Catalunya, l’estem accelerant, és del tot prioritari aplicar rigorosament, de forma vinculant i normativa, l’emergència climàtica declarada fa tres anys pels Governs espanyol i català. Cal exigir al Procicat actuar de forma tan enèrgica com amb l’emergència sanitària.

Resumint, és urgent saber com estan canviant els corrents marins a la Mediterrània occidental, com està incidint aquest canvi en el Golf de Lleó i de forma més àmplia a l’arc que formen Alacant, Balears i Gènova, amb Catalunya al bell mig de la cruïlla de turbulències del Nord, amb les del Sud; com està incidint l’augment ara ja «normal» (com a nova normalitat) de les tempestes de pols i sorra del Sàhara, que ja fa anys se sap signifiquen la caiguda de tones de partícules al mar i com ens hem d’adaptar per sectors a aquesta crisi climàtica (doncs és evident que el canvi climàtic està anant més ràpid que la prevenció). El que no pot ser és que esclafits nocturns a Roses o Portbou de 35º, la pedregada històrica i mortal de la Bisbal, nits roents a molts indrets (quasi 30º) no tinguin anàlisi causal (l’efectisme informatiu no aporta res).

Avui, amb activar les alertes Alfa 3, Inuncat o Ventcat ja no n’hi ha prou, la societat, les institucions (totes) tenen dret a saber i deure en assumir quins són els efectes d’aquesta nova normalitat, el preu d’ajornar mesures, de no modificar pressupostos o simplement d’esperar a que sigui l’administració superior la que prengui mesures. O pitjor encara, com sol ser habitual al nostre entorn, de prendre mesures urgents quan ja hi ha hagut una desgràcia.

Però la societat civil també tenim responsabilitats, en pressionar i concertar amb l’administració. Algunes ja ho fan, seria el cas del Consorci Salines Bassegoda (per incendis), els pagesos de Vilatenim (per inundacions), però serien casos puntuals. Bo seria que entitats com Empordà Turisme, S.O.S Costa Brava, Unió de Pagesos o les Confraries de Pescadors (per posar uns exemples) fossin més proactives en aquest sentit, i no es regeixin per la inèrcia o la tradició del que s’ha fet fins ara. La vella normalitat climàtica ja no tornarà i cal preparar-se per la nova. I potser cal preparar també vies jurídiques davant la inacció climàtica. Les assegurances i les declaracions de zona catastròfica són simples pal·liatius i no per a tothom.

Compartir l'article

stats