Quiosc

Diari de Girona

Lluís Bosch Martí

L’historiador Josep Clara també pinta

Amb motiu de l’exposició de pintures d’en Josep Clara i Resplandis que els Amics del Museu d’Art organitzen, del 7 al 30 de setembre a la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, volem fer una aproximació al seu vessant artístic, un aspecte pel qual l’autor és poc conegut, atès que on més ha destacat ha estat com a professor d’història contemporània a la UdG i sobretot en la seva faceta d’investigador. Això ha donat com a resultat la publicació de prop d’una cinquantena de llibres i centenars d’articles que l’han encimbellat com el més gran coneixedor de la història de Girona dels segles XIX i XX.

Amb en Clara ens coneixem de fa anys i podem donar fe que l’afecció pel dibuix i la pintura li ve de lluny. La relació ens ve de joves, quan ell vivia a Ballesteries i jo tenia un estudi en uns baixos del mateix carrer, que pertanyien a l’aquarel·lista Ruiz Casas.

Aquells anys, a començaments dels 60, sovint em venia a veure quan pintava i moltes vegades, els diumenges o en períodes de vacances, m’acompanyava quan sortia amb el cavallet pel barri vell o la vall de Sant Daniel.

Com que en les nostres trobades li vàrem veure interès i traça, l’animàrem que s’apuntés a les classes de dibuix i pintura que donava el mestre Isidre Vicens. Aquell temps el vàrem introduir en el món artístic gironí presentant-li pintors emergents com ara Enric Marquès, Ruiz Casas, Perpinyà Citoler, Joan Domènech i d’altres.

Aquells anys, pel fet de moure’ns pel carrer Ballesteries, molt a prop de la casa Masó, ambdós entràrem en contacte amb Narcís Jordi Aragó director de la revista Presència, una publicació en la que començàrem a col·laborar.

En Clara acabà els seus estudis de magisteri i exercí de mestre a Salt. Posteriorment les seves inquietuds intel·lectuals i afanys investigadors, el feren estudiar història, convertint-se, amb el pas dels anys, en el principal especialista en els moviments político-socials de les nostres comarques en el període comprès en els segles XIX i XX.

Des que l’any 2000 va exposar a Les Bernardes, Josep Clara no ha tornat a mostrar la seva obra en públic. En el catàleg que va fer per a la seva exposició de Salt el mateix artista deia: «Dibuixo i pinto des de la infància. Ho faig per plaer, per mania, perquè visc a Girona, perquè la ciutat i les muntanyes m’ofereixen el ritme impressionant de mil formes i volums que no poden deixar-me indiferent.»

En la mostra de la Cambra, podem veure les seves darreres produccions, pintures a l’oli on hi domina per damunt de tot el tema de Girona, presentat d’una manera molt vistosa i colorista. Aquest fet, diferencia aquesta exposició d’altres anteriors on l’artista hi havia exhibit dibuixos, gravats, ceres, aquarel·les i altres obres elaborades amb diverses tècniques.

Amb l’excusa de la seva presentació a la Cambra, volem fer una àmplia reflexió sobre la seva immensa producció historiogràfica que inclou diverses dotzenes de llibres, publicacions en els Annals, la Revista de Girona, Quaderns d’Història de Girona i comarques, col·laboracions en premsa (últimament en el diari Ara)...

Per la nostra vella amistat, relació i col·laboracions mútues, puc dir que en Josep Clara m’ha obsequiat amb tots els seus llibres, exemplars que m’honoro en col·leccionar, atès que em considero un fervent admirador del seu treball, rigor professional, esperit crític, independència i compromís cívic amb els de baix i les classes populars i treballadores de cada època.

Josep Clara, sense ser un marxista declarat, fa una síntesi historicosocial i econòmica on es reflecteix la lluita de classes, percebent-se clarament la influència dels seus grans mestres, Santiago Sobrequés, Vicens Vives, Pierre Vilar, Fontana o els anglesos Anderson, Thompson...

La seva obra principal (El federalisme a les comarques gironines 1868-1874), editada per la Diputació, està inspirada en la seva tesi doctoral. Juntament amb Àngel Jiménez, té un altre text de referència El federal Pere Caimó (1819-1878) del qual en guarda un exemplar la Biblioteca Nacional d’Austràlia. També té obra publicada que es pot consultar a la biblioteca del Congrés dels EUA.

Un altre llibre que li ha donat fama és la seva Introducció a la Història de Girona publicada el 1983. Altres recerques que han rebut gran reconeixement són els seus estudis sobre l’afusellament de Ferrándiz i Bellés (1972) o La clau del regne, Girona setges i mites publicat l’any 2008 per Rafael Dalmau editors.

No cal dir que és un gran especialista en la segona república i en l’època franquista on ha investigat a fons tot el període de repressió i resistència a la dictadura.

Dos llibres que particularment ens han interessat molt són: El personal polític de l’ajuntament de Girona (1917-1987) i Girona 1939, 4 sentències de mort.

Els interessos d’en Josep Clara van més enllà de les seves inquietuds professionals, culturals i artístiques, atès que també és un gran amant de l’esport. És un seguidor confés del Girona FC ja des del temps que el club estava a Vista Alegre, així com un gran excursionista, una afecció que el va dur a escriure una petita guia dels Pirineus.

Josep Clara actualment és professor emèrit de l’UdG, però continua sent un investigador molt actiu i una persona franca que sempre està disposada a ajudar i a col·laborar en tota mena d’actes cívics i ciutadans. D’entre les darreres coses en les quals ha pres part, destacaríem que va ser membre del grup de treball que recentment va retre homenatge als 16 d’Els Químics, amb motiu de commemorar-se el seixantè aniversari de la vaga d’Indústrias Químicas y Tartáricas. També va voler formar part del grup d’amics que varen organitzar a començaments d’estiu una mostra d’obra del pintor Joan Domènech, un artista que fa anys que està convalescent.

No us perdeu l’exposició de pintures que té oberta fins a final de mes a la Cambra de la Propietat, visiteu-la i descobrireu que en Josep Clara, a banda de ser un eminent historiador, un investigador de prestigi i una gran persona, també pinta i, a més a més, ho fa bé.

Compartir l'article

stats