L’aturada general que van patir els trens de rodalies divendres passat no ha estat justificada per part d’Adif, que és la companyia que té cura de les infraestructures, ni per part d’ATos Unify, que és l’empresa que gestiona el sistema informàtic. I, francament ho tenen difícil, perquè no es pot entendre que el sistema de comunicacions entre el Control de Tràfic Centralitzat (CTC) i els trens quedés interromput durant tres hores perquè Adif no té un sistema redundant, com acostumen a tenir les grans companyies de serveis, és a dir uns equips que quan falla un sistema informàtic crític en disposen d’altres que es posen en funcionament quan el sistema principal col·lapsa.
El 2015 hi va haver una avaria semblant que va deixar tres hores els trens de rodalies aturats. En aquella ocasió va caure el servei del CTC. Ara ha estat diferent, però la realitat és que els trens no van poder circular per una qüestió de seguretat i 80.000 usuaris es van veure afectats, a causa d’una operació de manteniment que havia de durar 45 minuts i que es feia a dos quarts de cinc del matí, abans que els trens comencessin a circular, però degut als problemes amb els discos del sistema, van entrar en funcionament tres hores més tard.
I per si amb tot això no n’hi hagués prou, davant de l’emergència ni Adif ni Renfe no van posar a disposició dels usuaris cap transport alternatiu, que és el que s’acostuma a oferir en casos d’avaries, sinó que es van limitar a informar les persones que anaven a les estacions que hi havia una incidència que impedia que circulessin els trens.
Rodalies està, des de fa anys, en el centre de la discussió entre el govern central i el de la Generalitat. El govern tripartit presidit per José Montilla va negociar-ne la millora i el govern central es va comprometre a fer inversions per valor de 4.000 milions d’euros per posar el servei en condicions. El Pla 2008-2015 preveia, per exemple, desdoblar totes les línies que només tenien una via, entre les quals hi ha l’R3, que connecta Barcelona amb Puigcerdà, passant per Granollers, Vic i Ripoll. També preveia fer un túnel nou a Montcada i Reixach per millorar les connexions amb el Vallès i el Bages. I d’aquestes obres, només ara s’han començat a fer els treballs per desdoblar el petit tram de l’R3 que hi ha entre Parets i la Garriga.
La realitat és que les inversions que s’havien de fer en el sistema ferroviari a Catalunya van quedar en poca cosa. Ha passat com en moltes altres inversions que s’han anunciat a bombo i plateret, però que no s’han arribat a fer.
Tant l’avaria de divendres passat com la que hi va haver el 2015 demostren que el servei és deficient i que cal una inversió com la que es va prometre el 2008 –d’això ja en fa 14 anys– i modernitzar les infraestructures i els trens. Ara que es parla tant de reduir les emissions de gasos i que el canvi climàtic és una realitat, és més necessari que mai potenciar el transport per ferrocarril, però si es vol que els usuaris utilitzin aquest sistema de transport cal que el servei sigui correcte i que no hi hagi trajectes ferroviaris que triguin el mateix temps ara que fa cent anys.
A hores d’ara ja no valen disculpes ni excuses, perquè les hemeroteques estan plenes tant d’una cosa com de l’altra i, sobretot, de promeses incomplertes. Ara ja només valen inversions reals que millorin de debò el servei ferroviari a Catalunya.
