Cada cop que parlo amb algú sobre la possibilitat d’implantar tramvies a les comarques gironines , el comentari és el mateix: «Estaria molt bé, però és impossible». Es veu com una utopia i, malgrat això, al llarg del darrer any han sorgit fins quatre propostes: el tram-tren de la Costa Brava; el tramvia Olot-Banyoles-Girona; el tram-tren entre Alp i la Seu d’Urgell i el projecte per unir Blanes i Lloret, una proposta de 2013 que ara s’ha tret del calaix i s’ha actualitzat.
Que totes aquestes propostes sorgeixin ara no és pas casualitat, ja que la ciutadania és cada vegada més conscient de la necessitat d’una descarbonització de la mobilitat. L’increment del preu dels carburants ha estat la gota que ha fet vessar el vas, però també s’arrossega un cansament per les cues i dificultats per aparcar, la necessitat de pacificar les ciutats i la realitat que cada cop hi ha més famílies que no es poden permetre un cotxe. Però el problema és el de sempre: falta de transport públic per arribar als llocs. Per això, aquestes iniciatives ciutadanes sempre són benvingudes, i gràcies a entitats com la PTP la Generalitat ha accedit, com a mínim, a estudiar-ho. I és que si és que hi ha diners per ampliar autopistes, també n’hi pot haver per a projectes més sostenibles. És qüestió de prioritats.
