Com no han de donar suport a l’indult a Griñán dos dinosaures com Felipe González i Alfonso Guerra, si en els seus temps van donar suport als de Barrionuevo i Vera, ministre de l’Interior i secretari d’estat de Seguretat, que purgaven presó per segrest. González va posar llavors tan baix el llistó de la decència, que si no estigués ocupat passejant en iot i comptant els diners que guanya com a conseller de no sé quantes companyies, estaria sol·licitant cinc indults setmanals per a tota mena de delinqüents.
«De segrest cap a baix, tots al carrer», sembla ser el lema penitenciari del PSOE. Que Griñán malversés diners públics mentre presidia la Junta d’Andalusia és una falta lleu, qui no ho ha fet alguna vegada, un es despista un moment, mira cap a un altre costat i els milions que havien d’haver anat aquí, han anat allà, això és igual, home, indult i s’ha acabat.
Un altre tema és que tingui cap utilitat que alts càrrecs del PSOE demanin l’indult per a ex-alts càrrecs del PSOE, és el mateix que polítics del PP demanant l’indult per a Zaplana o els líders llacistes que van esquivar la presó, sol·licitant-lo per als que sí que hi van ingressar. L’original i digne d’encomi seria que algú demanés que un càrrec del seu propi partit no sortís de presó fins a haver complert íntegra la pena, perquè n’aprengui.
Griñán té mala sort, perquè a més del seu propi partit, li sol·licita l’indult només la seva família, vés què han de fer, aquests també. El seu fill va fer pública una carta assegurant que Griñán és bona persona. Ignoro si algun jutge admetria una lacrimògena missiva com a prova de la defensa, però per si de cas, aquí està.
Tinc dit als meus fills que si mai em condemnen a presó, no escriguin cartes parlant bé de mi, quina vergonya. Un té la seva honra, tot i que potser la tenia també Griñán fins que va veure els barrots planant sobre ell, i llavors la va perdre. Jo sóc de l’opinió que val més honra sense llibertat que llibertat sense honra, una cosa així va dir algú d’uns vaixells. M’estimo més entrar a presó que ser defensat en públic pels fills, tot i que podria ser pitjor, podria sortir la meva mare jurant que de petit em menjava la verdura, que a qui se li acut acusar-me de res.
El fill ens va fer saber que Griñán és molt bona persona i que va estar anys sense canviar de cotxe. Exactament igual que jo, i a més fa deu anys que no el rento, així que puc afegir consciència ecològica a la meva defensa. Tal historial em permet, suposo, fotre mà a tota caixa de cabals o cul que se’m posin a l’abast, sense que ningú pugui dir ni piu, aquí està el meu currículum de bona persona. A veure si la pressa a indultar als Junqueras, Romeva, Cuixart, Tururull i companyia va ser també perquè són bona gent, haurem d’esbrinar com es porten a casa.
-Ho sento, per a l’indult no n’hi ha prou que la família acrediti que és vostè bon marit i millor pare, a més ha de tenir al corrent de pagament el carnet d’algun partit polític.
Per aquí sí que podrien enxampar-me, vaig tenir una vegada el d’ERC, però només perquè la secretària que el tramitava era una rossa de les de sucar-hi pa, no vaig pagar mai la quota. Lector, aprengui la lliçó, que no li passi com a mi: si la seva aspiració és delinquir, faci’s polític. La desjudicialització de la política era això.
