Diari de Girona

Diari de Girona

Joaquim Nadal

Una mirada al Barri Vell

Vivim moments de contrastos i contradiccions. En tots els àmbits de la vida i també en les mirades a la ciutat. Sovint focalitzem aquesta mirada cap al rovell de l’ou, el nostre centre històric. No és gens sorprenent. En realitat la Catedral encimbellada configura una mena d’Acròpolis que sintetitza els dos mil anys d’història de la ciutat en capes superposades fetes de successives construccions, deconstruccions, reconstruccions. El pòsit arquitectònic i urbanístic, la ciutat construïda i l’espai públic de la ciutat històrica, tenen una solidesa convincent; les successives actuacions de rehabilitació han assolit un equilibri envejable entre el parc d’habitatges i el conjunt monumental. Les mirades externes es meravellen del conjunt i transmeten de manera reiterada la seva admiració. Ens en sentim orgullosos tots els gironins i ho agraïm, naturalment.

Després resulta que també és possible una mirada més atenta i una mirada crítica que subratlli les mancances i assenyali les contradiccions. En aquest sentit és del tot evident que es manté com una qüestió pendent la neteja, el sanejament i adecentament del recorregut de la muralla i la incidència en els paviments de la major part dels carrers dels excrements de coloms i gavines que acaben formant una massa viscosa i repulsiva.

De manera recurrent s’hi afegeixen les qüestions de seguretat, la incidència indiscutible de la Sopa (aquest és un tema que requeriria un tractament monogràfic i afinat), i un cert caos en les operacions de càrrega i descàrrega amb un impacte durant tot el matí sense límit horari. En països europeus es fixa una franja horària exigent i restrictiva i les operació s de càrrega i descàrrega es concentren a les primeres hores del matí quan sembla que la ciutat es desperti als primers aromes de cafè.

Feliçment la superació de la pandèmia ha deixat enrere les imatges de devastació i abandonament dels carrers de la riba dreta de l’Onyar amb desenes d’establiments tancats. Ara hem viscut un nou estiu pletòric i els carrers esmentats han revifat amb iniciatives diverses si bé es detecta l’increment de les activitats de restauració i l’aparició de franquícies diverses algunes de les quals avui obren i demà tanquen. Potser el paradigma dels nous temps siguin les obres d’adaptació dels locals de l’antiga llibreria Geli per a una nova activitat de joieria. La tristesa per la desaparició d’una llibreria històrica i emblemàtica no ens hauria de fer perdre de vista la necessitat que es segueixin fent inversions en el comerç del Barri Vell com és el cas, en un intent ben encomiable, de mantenir la centralitat comercial en risc de perdre’s.

En molts aspectes la iniciativa privada manté el to i tots hem celebrat la resurrecció de les façanes de la casa de l’Ardiaca pendents de la neteja definitiva dels cablejats indignes de les companyies. Més recentment s’ha descobert la bastida i els tendals que tapaven la façana de la casa del carrer Miquel Oliva Prat en un racó de la ciutat necessitat d’accions urgents de recuperació. És en aquest mateix context que aquest estiu hem assistit als riscos de col·lapse de les edificacions de l’antic col·legi dels Maristes i a la intervenció d’urgència amb tancament momentani del mirador de les Dones i enderroc de les parts més fràgils de les esmentades edificacions.

És aquí on hem d’assenyalar el contrast entre les inversions del sector privat i la lentitud del sector públic a l’hora d’entomar les seves pròpies responsabilitats i començar una acció decidida per a la plena i definitiva recuperació dels espais de l’antic col·legi dels Maristes que van sorgir després de l’enderrocament de la part central en els primers mesos de 1979.

Aquest és un punt negre de la geografia del Barri Vell que ha sucumbit a tots els intents d’intervenció. Va fracassar un projecte conjunt de l’Ajuntament i de la Generalitat quan va emergir la possibilitat i la reivindicació de fer-hi un aparcament; va fracassar després també l’intent de convertir els vestigis magnífics en edificacions del Campus del Barri Vell amb destinació als estudis de Turisme. Les entrebancades van conduir a algunes accions d’urgència a base d’emprendre operacions d’excavacions arqueològiques i de estabilització dels talussos amb la construcció d’algunes plataformes per aprofitar el pendent de la ciutat en aquell punt per a gaudir d’unes vistes immillorables. Tot va tenir però un to de provisionalitat lluny d’una actuació definitiva que reclamava el sector.

És inútil lamentar-se ara de les operacions fallides amb anterioritat, alguna de les quals conec bé, i en canvi i vist que la immensa major part del Barri Vell de Girona ha estat ja feliçment rehabilitat seria del tot convenient concentrar els esforços de projecte i d’obra en aquest punt negre de la geografia monumental de la ciutat.

Finalment, aviat farà quaranta anys del Pla Especial de Reforma Interior del Barri Vell, i si bé ha experimentat diverses modificacions successives parcials ara potser seria l’hora d’emprendre una revisió i actualització. Començant pel subsol i dotant la ciutat d’una carta arqueològica que connectés amb els esforços duts a terme des dels anys trenta i incorporés totes les descobertes que han aflorat en intervencions posteriors. Ara al PERI li cal un ordenament del subsòl, una planificació de les exploracions de les potencialitats arqueològiques, aportant un valor afegit nou a una ciutat que en el passat s’ha ocupat més de les capes visibles que de les capes invisibles. I per altra banda una revisió de les ordenances podria establir nous incentius fiscals al comerç i a la rehabilitació i introduir nous criteris de racionalitat dels usos i de les activitats i de la seva incidència a l’espai públic.

Compartir l'article

stats