Quiosc

Diari de Girona

Ferran Vallespinós Riera

La contaminació lluminosa, la més fosca de totes

La polèmica desfermada recentment en relació a la limitació de l’enllumenat als aparadors a partir d’una determina hora per aconseguir un cert estalvi energètic, m’ha fet pensar en un tipus de contaminació atmosfèrica, molt poc conegut i regulat, com és la contaminació per la llum. Massa sovint s’associa qualitat de vida amb tenir molta llum nocturna i d’aquí ve l’enllumenat luxuriós de moltes ciutats, amb una llum que evidentment no cal. I ara que ve Nadal a veure quin és l’Ajuntament que conseqüent amb els seus compromisos declarats d’emergència climàtica, no participa a la cursa de qui posa més llums als carrers. Vigo ja ha començat a instal·lar els llums de Nadal, que sembla força absurd. És igual que siguin llums de leds i que consumeixin relativament poc: qualsevol llum innecessària va en contra de l’estalvi que ens imposen a aparadors i aires condicionats.

Tots hem vist imatges de satèl·lit de la Terra, on les grans conurbacions urbanes apareixen com taques brillants. Aquesta imatge és conseqüència d’una llum sobrera que es dispersa a l’atmosfera amb l’error d’enllumenar de baix a dalt en comptes de fer-ho al revés, com ha de ser. Malgrat tot s’ha avançat mot donat que hi va haver una època de disseny esgarrifós en què estúpids artefactes, que enviaven més llum al cel que al carrer, això sí, eren fanals molt «monos». Ens hem convençut que les bombetes han de projectar la llum cap a baix i ara la majoria del mobiliari urbà per enllumenar té reflectors que dirigeixen la llum cap al sòl, encara que algunes modes (com l’ús de raigs làser) no fan més que complicar el problema.

Quanta llum cal? Doncs la justa i necessària per a les activitats nocturnes d’una ciutat o poble. No cal que puguem llegir un llibre tot al llarg d’una gran avinguda o enfilar una agulla de cosir sota un fanal; n’hi ha prou en garantir-nos una visió suficient dels obstacles. Fins i tot, ben segur que no són les mateixes necessitats a les nou de la nit que a les quatre de la matinada; ni tampoc a la mateixa hora a l’estiu o a l’hivern. Però els sistemes de regulació van poc més enllà d’encendre o apagar a una determinada hora.

Un excés de llum, en part perduda a l’atmosfera, és un error potser suportable a l’època d’una energia barata que, estimats lectors, s’ha acabat per sempre. D’ara endavant tindrem menys energia i serà més cara. Per tant, la contaminació lluminosa atempta en primer lloc, a la nostra butxaca i al temut canvi climàtic però té molts més impactes negatius: altera l’estacionalitat dels arbres (fixeu-vos que aquelles branques d’arbres caducifolis que tenen fulles properes a un fanal, es conserven verdes més temps a la tardor), els insectes són atrets i cremats per la llum, es modifiquen els costums d’espècies nocturnes (aus i ratpenats per exemple) i fins i tot està demostrat que afecta la salut humana, amb diversos tipus de trastorns (des de l’insomni a problemes metabòlics). I també pèrdues econòmiques: per exemple, hi ha un incipient sector de turisme rural relacionat amb la contemplació del cel que quedarà afectat per noves fonts de contaminació lluminosa.

Aquesta contaminació tan fosca afecta també als nostres valors culturals posat que dificulta la contemplació del cel: la brillantor del firmament en un cel totalment obscur té un valor de 22 mag/arcsec2 i en àrees densament poblades la brillantor és almenys cent vegades menor. I tots tenim dret a observar els estels i planetes del cel (com reconeix la Declaració de La Palma), cosa que ens impedeix la contaminació lluminosa. Si em permeteu una experiència personal: l’observació del firmament al bell mig de l’Atlàntic, dins d’un petit veler sense cap llum encesa, va ser un espectacle prodigiós i increïble com crec que mai més en viuré un altre. I aquell cel que vaig poder gaudir és el mateix que tenim damunt nostre i que la contaminació lluminosa ens impedeix veure. Per tant, ens estan impedint contemplar una bellesa a que tots hi tenim dret i encara que la frase pugui semblar cursi, aquest és un dels impactes més importants de la contaminació per la llum. És com si ens prohibissin entrar al museu del Louvre per a contemplar la Mona Lisa o veure una sortida del sol damunt del mar. El que de cap manera acceptaríem ho tenim interioritzat en el nostre dia a dia en relació a la contaminació lluminosa.

També hi ha llums que es projecten cap a l’atmosfera amb la finalitat de ser vistes. És el cas dels fars marítims, amb evident decadència davant els moderns instruments de navegació, o els llums de abalisament relacionats amb els parcs eòlics terrestres, amb una llum a l’extrem del pal i també a la meitat segons l’alçada. Em sembla també força primitiu que la normativa obligui a fer-ho, com si els avions no disposessin de cap altre sistema per a detectar la presència d’un parc eòlic que està immòbil en un mateix lloc. L’impacte paisatgístic nocturn d’aquestes andròmines de producció d’energia renovable és considerable. I si ho voleu comprovar us apropeu una nit a la Terra Alta (tampoc molt ja que es veuen des de 40 quilòmetres) i gaudireu d’un enllumenat nadalenc durant tot l’any.

Una contaminació ben fosca encara que sigui de llum.

Compartir l'article

stats