Quiosc

Diari de Girona

Carlos Arbó

Livia Burlando

Qui és Livia Burlando? Doncs, un personatge de ficció en les novel·les del comissari Montalbano, de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri. És la xicota gairebé invisible d’un policia egoista, sorrut i malcarat. Ell resideix a Vigata, a Sicília, i ella a Boccadasse, un barri de Gènova. Montalbano creu que viuen en dos mons diferents i un habitant del nord no entendrà mai la forma de ser i pensar dels del sud.

De fet, la separació física, que evita la convivència diària, no és gratuïta, sinó que encaixa amb el paper adjudicat a l’amistançada. En efecte, Livia compleix els requisits de la dona tradicional des d’una perspectiva masculina. De la seva vida no se’n sap gairebé res. Treballa, agafa dies lliures, arriba a l’aeroport i, si el comissari s’ha despistat i la deixa penjada, puja a l’autobús fins al seu destí i es passa hores esperant al xalet del seu amant.

A la narració són essencials les freqüents picabaralles telefòniques, que sempre acaben amb una reconciliació, i les visites per satisfer el desig sexual en esporàdiques trobades a Vigata. Una vegada completada la missió, Livia desapareix per evitar la rutina de la convivència, a la vegada que es reafirma l’aparença d’un Montalbano lliure de cadenes.

La paciència i la docilitat de Livia a l’acceptar aquestes condicions són moneda de canvi per poder criticar el comportament masclista de Montalbano, però sense poder arrancar-li cap compromís de matrimoni i de la maternitat que tant anhela.

Livia també és la persona de confiança que escolta els progressos de les investigacions que porta a terme el comissari i, malgrat el comportament passiu, les seves observacions són, a vegades, crucials per resoldre dubtes o corregir errades. Camilleri utilitza aquesta fórmula per fer avançar la trama i informar el lector del que li passa per la barretina a Montalbano.

A la sèrie de televisió de 37 capítols, reposada aquest estiu íntegrament, el paper de Livia es va transformant per intentar enfortir una deteriorada relació de parella.

Ara bé, en alguns episodis no s’aconsegueix donar versemblança a la figura femenina perquè les tres actrius, totes rosses, que han interpretat Livia no donen per més. La primera va ser l’austríaca Katharina Böhm, sensual i voluptuosa, la segona la sueca Lina Perned, vista i no vista, i la tercera la italiana Sonia Bergamasco, flaca i sense gràcia.

Però, comptat i debatut, no s’ha de crucificar Andrea Camilleri per la funció que assigna a Livia. Malgrat ser presoner dels estereotips de gènere establerts per una societat patriarcal en què la independència femenina és considerada una amenaça per als homes, l’escriptor sicilià passarà a la història com un dels grans mestres de la novel·la negra.

Compartir l'article

stats