Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Costa Subirós

Benvinguts al món de les ombres

Militar de professió –destinat a la Base del Pení– ens donava classes de matemàtiques a La Salle de Figueres, i havia estat company de promoció a l’Acadèmia General de l’Aire de Sant Javier de qui per raons de pedigrí arribaria a ser rei d’Espanya. Com que hi havia una certa amistat entre els meus pares i la seva família, un dia, en confiança, ens digué que no era indiscreció dir que Joan Carles era tòtil. No calia ser republicà per adonar-se que el tipus espigat, poc expressiu, de veu monòtona, no devia ser el primer de la classe. Els reis tòtils veuen el món com un palau custodiat per una guarnició militar, servents amb lliurea, una taula amb menges exquisides, una ploma d’or per signar contractes sucosos i un estol de criades complaents. Que un rei sigui tòtil no hauria d’escandalitzar a ningú, és el que s’espera dels monarques. Resulta humorístic que durant decennis el dia a dia de la Zarzuela l’escrivís l’Hola i no «els del lleixiu», tal com es coneixia una secció dels serveis secrets que tenien com a missió fer desaparèixer les barrabassades reials. Certament la prudència i la discreció no eren virtuts del rei. Ens hem de creure que l’últim de la classe va ser capaç d’aturar el cop d’Estat del 23-F? Existeix a la Moncloa un equip de guionistes que se’ls ha encarregat escriure el que els espanyols han o no han de saber, uns constructors de realitat a la manera del ministeri de la veritat? George Orwell ens havia avisat.

Plató, des de la tomba o des del seu núvol de les idees eternes, es sentia lloat en veure com des de les religions tradicionals fins l’autoajuda passant per les sectes, part de la filosofia, de la psicologia i etcètera, se li manllevava el mite de la caverna –abandonar el món il·lusori de les ombres i descobrir la veritat a la llum prístina de l’alba. El que no s’imaginava el filòsof era que la indústria de l’entreteniment i les extravagàncies de joventut d’un tal Zuckerberg, li qüestionarien una veritat mereixedora de ser pregunta de selectivitat infinitat de vegades. La realitat no es trobaria fora de la caverna, sinó en el món de les ombres. Preguntar-nos per la realitat no tindria cap sentit, igual que preguntar-nos qui som. Un servidor serà el que vulgui ser i com a criatura mal·leable com plastilina m’envoltaré d’una realitat feta a mida. Si un electró es pot trobar en dos llocs alhora, segons els quàntics, perquè no la realitat! Mentre la realitat dels animals és veure, queixalar, reproduir-se, ensumar i emocionar-se, l’espècie humana gràcies a una imaginació sovint hiperbòlica sabem que hi ha vida més enllà del que ens diuen els cinc sentits i el sentit comú.

Si un terraplanista t’aconsella que vagis en compte a anar més enllà del que es coneix com a non plus ultra perquè et podries precipitar i acabar en un forat negre, vigila. Si escoltes que la vacuna contra la verola del mico té com a finalitat exterminar la comunitat gai, segueix escoltant. Si el jove de Dalmases diu que vessarà fins l’última gota de sang per defensar la llibertat de premsa, perquè no l’hauríem de creure! Si Laura Borràs afirma que s’ha d’implementar la república, doncs endavant, que digui dia i hora. Si un dia del segon semestre de l’any vinent escoltes rumors que un escamot de l’ANC amb el suport de la branca bel·ligerant de Junts pensa irrompre al Parlament i fer un Tejero amb la intenció de fer canviar d’opinió a Pedro Sánchez, no t’ho prenguis a broma. Si llegeixes que el FAQS era un programa irreprotxable, un exemple de bon periodisme, congratula’t d’haver deixat que formés part de la teva vida igual que sempre podràs dir que vares veure jugar a Messi.

Compartir l'article

stats