Escoles obertes de les set del matí a les set de la tarda i de l’1 de setembre al 31 de juliol és la proposta que ha llançat el líder del PSOE de Madrid, Juan Lobato, per «ajudar les famílies a conciliar», però li han plogut les crítiques i ha reculat. Sembla increïble, perquè la mesura és fantàstica, ideal per conciliar de sol a sol. Si per conciliar s’entén tenir entretinguda la mainada perquè no faci nosa mentre els pares treballen i no pas compartir temps de qualitat en família.
El PSOE madrileny calcula que farien falta uns 3.000 monitors i xifra el cost de la seva proposta en 35 milions d’euros l’any. Quant val trobar un equilibri entre la feina i la llar a base de racionalitzar horaris, compactar jornades o fomentar el teletreball i estalviar desplaçaments innecessaris?
Segur que estendre l’horari escolar ajudaria moltes famílies que ara han de fer malabars per quadrar horaris, però encara és més segur que la conciliació ha d’incidir més en el mercat laboral dels adults que no en el dia a dia de les criatures. Perquè, si no, posats a prioritzar el treball per sobre de la criança i apartar del tot els fills dels pares, fem-ho bé: per què no internar-los i deixar-los a l’escola tot l’any i que vinguin de colònies a casa per Nadal i la primera quinzena d’agost?
