Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Molet

Un govern que va pel pedregar

No s’ha de ser politòleg ni especialista en res per adonar-se que la coalició que governa Catalunya va pel pedregar. Només cal seguir els mitjans de comunicació per adonar-se que ERC i JxCat es dediquen a criticar-se mútuament i a fer notar els incompliments l’un de l’altre. L’actual direcció de JxCat no para de retreure a ERC l’incompliment de l’agenda independentista que van pactar a l’hora de formar l’actual govern. En canvi, des d’ERC afirmen que els problemes els tenen els post convergents. Marta Vilalta, vicesecretària adjunta d’Esquerra, va manifestar que no hi ha crisi de govern, sinó que el que hi ha és una crisi de Junts que esquitxa al govern.

Això dit per una de les màximes responsables del partit permet assegurar que si bé el govern encara no ha entrat en crisi, sí que nota els «esquitxos» de la crisi entre els dos partits que li donen suport. Oriol Junqueras encara va afegir més llenya al foc dissabte al Consell Nacional del seu partit, en acusar dirigents del PSC i de JxCat de «tapar-se la corrupció» entre ells i d’haver-se «repartit» les institucions catalanes durant dècades.

Els atacs han estat directes i no cal llegir entre línies per percebre que a ERC estan molt molestos amb JxCat, sobretot després dels atacs que el partit de Junqueras i Aragonès va rebre abans, durant i després de la Diada. Però el partit de Borràs i Turull es limita a demanar el compliment dels acords i, de moment, no ha respost a Junqueras ni a Vilalta. El seu portaveu, Josep Rius, es va limitar a dir que no entraran en provocacions que creuen que són només fruit dels nervis que poden tenir a ERC.

A JxCat gesticulen tant com poden per fer veure que poden sortir del govern, la qual cosa faria que ERC hagués de buscar altres aliances o que potser perdés la presidència de la Generalitat, perquè no hem d’oblidar que la força més votada va ser el PSC i que Salvador Illa és qui encapçala el grup amb més diputats del Parlament. De moment, el partit de Borràs i Turull diu que esperaran al debat de Política General que es farà els propers 27 i 30 de setembre i que, en funció del que digui el president Aragonès, prendran decisions.

És cert que a les files de JxCat hi ha partidaris de sortir del govern, però no ho és menys, de cert, que de ser o no ser al govern en depenen una bona colla de sous i que un trencament de la coalició podria deixar molts càrrecs de confiança sense feina, càrrecs que, d’altra banda, pensaven que, si no passaven coses extraordinàries, tindrien feina per quatre anys.

Així és que la coalició es debat entre els objectius ideològics compartits i la tàctica. Tots dos aspiren a la independència de Catalunya, però cap dels dos sap què cal de fer per acordar un referèndum amb l’Estat. Durant anys es va acusar a CiU de fer una política de peix al cove que no permetia avançar cap a l’autodeterminació i ara resulta que qui fa la política basada en el pacte és ERC que vol arribar a acords amb el govern central –peix al cove– mentre eixampla la base i aspira algun dia estar en condicions de demanar un referèndum que permeti als catalans –a tots els catalans– pronunciar-se sobre el futur del país. I mentre Junqueras i Aragonès fan discursos apostant pel diàleg, Borràs i Turull atien el foc de la discrepància perquè estan convençuts que la taula de diàleg no servirà de res i que els acords amb el govern de Pedro Sánchez seran molt poca cosa.

Mentrestant el govern de la Generalitat sembla una gestoria que administra els recursos de què disposa, però no genera il·lusió ni entre els militants dels seus partits, que estan més per discutir la tàctica que no pas per marcar el ritme que el país necessita en uns moments de crisi com els que vivim.

Compartir l'article

stats