Quiosc

Diari de Girona

Pau Canaleta

Festivals o programació estable?

Aquesta no és una pregunta innocent. És molt més important del que sembla, ja que és el dilema que han d’encarar la majoria de ciutats a l’hora de decidir la seva política cultural. La resposta de la majoria dels municipis és molt evident. Els festivals guanyen per golejada i cada dia n’hi ha més. La programació estable de qualitat està circumscrita a les ciutats més grans i ha de conviure amb tot de festivals que es programen al llarg de l’any.

Sembla un dilema absurd perquè totes dues realitats poden conviure perfectament i així ho fan en municipis d’un cert pes demogràfic, però el que fa real el dilema és que al final, el pressupost dedicat a cultura és el que és, i sovint, ambdues realitats són incompatibles.

Ja he avançat que els festivals guanyen per golejada, sobretot per tres motius: en primer lloc perquè són més econòmics. Oferir una oferta cultural de qualitat estable al llarg de l’any és costós, no només pels artistes sinó també per la producció i el funcionament de l’equipament. En segon lloc, perquè és molt més senzill programar un bon cartell per pocs dies que dividir el pressupost en tota una temporada. És més fàcil programar un bon cartell puntual que un cartell atractiu durant una temporada. I en tercer lloc, perquè en una programació estable necessites tenir una massa crítica propera suficient que t’ompli els diferents espectacles al llarg de l’any, en canvi en el cas d’un festival, aquesta pot ser més circumstancial –estiuejants– i en el cas que no es tingui, si és un festival de curta duració, si el cartell és bo, la gent es desplaça des dels grans nuclis de població. Una programació estable en canvi, és quelcom més costós i amb menys ressò mediàtic però, per contra, posa la cultura a disposició de la població al llarg de tot l’any.

El dilema és, doncs, clar: concentrar bona part del pressupost cultural en uns pocs dies o aconseguir que la cultura sigui motor al llarg de tot l’any?

Amb aquest dilema es troben els responsables i tècnics de cultura de tots els ajuntaments. El resultat ja el sabem. Esdeveniments molt intensos en un moment puntual i cert desert cultural la resta de l’any.

Exactament el mateix que passa amb la cultura passa amb el turisme a casa nostra. I sembla que anem pel mateix camí. Cada cop més s’aposta per l’esdeveniment puntual i mediàtic en contra d’una oferta turística estable i de qualitat.

L’esdeveniment atractiu –ja sigui un festival, una fira o un congrés– s’imposa perquè és més senzill de realitzar, posiciona més fàcilment el nom del municipi –només heu de mirar la dèria dels telenotícies pels festivals– i sobretot, dona rendiment immediat.

Tots els municipis turístics estan plens d’esdeveniments programats que posen el focus en el poble un cert número de dies i atrauen visitants que omplen els negocis del municipi durant set, vuit o nou dies. Però això no deixa de ser un brindis al sol.

El que és realment efectiu, el que repercuteix directament en els negocis locals és una oferta turística estable potent, que més enllà dels atractius que tingui el municipi sigui capaç de crear productes turístics de qualitat. No només per atraure turistes sinó sobretot, per configurar una oferta més atractiva. El problema és que els resultats són a mitjà llarg termini i pel camí cal picar molta pedra. Però un cop aconseguit el resultat i els beneficis per la destinació són grans i duradors.

Però hi ha molt pocs municipis que optin d’una manera decidida per a conformar una oferta turística potent i estable al llarg de tot l’any. Que quan un vingui a la destinació tingui coses a fer qualsevol dia de l’any. La majoria opten per complir l’expedient, a l’igual que la cultura, per esdevenir el centre del món uns pocs dies encara que això suposi no tenir gaire res a oferir la resta de l’any.

Els municipis que aposten per potser tenir esdeveniments més petits però garantir-se una oferta cultural i turística robusta la resta de l’any, de ben segur no sortiran tant als mitjans de comunicació, però estan reforçant enormement el seu municipi. I es doten d’una estabilitat d’ingressos pels negocis locals molt més alta que els que aposten pels tres o quatre pics al llarg de l’any.

L’altre problema d’aquestes puntes d’atenció és que al voler maximitzar el seu impacte difícilment es produeixen fora de temporada alta. I això suposa que al final s’aposta per generar esdeveniments que atrauen gent en els períodes que la gent ja ve. Per contra, l’oferta estable durant tot l’any és la millor eina per aconseguir desestacionalitzar el turisme. Bàsicament, perquè generes la certesa que en aquella destinació hi ha coses a fer, encara que sigui temporada baixa.

Apostar per consolidar ofertes estables i de qualitat és sens dubte, un risc a curt termini però una garantia a mitjà i llarg termini. Apostar pel que fan tots, no és garantia de res.

Compartir l'article

stats