En cas de conflicte armat entre dues nacions era tradicional que els joves mostressin més ànsies bel·licoses i els vells, coneixedors de l’amargor de les guerres, els aconsellessin prudència, però a Rússia passa el contrari.
Putin ha incomplert la seva paraula i ha decidit mobilitzar reservistes per tapar el forat que li estan fent les tropes ucraïneses. La gravetat de la decisió explica que centenars de persones es juguin la llibertat en manifestacions de protesta reprimides amb la consigna «deteniu-los a tots». I això que la majoria de la població russa, segons enquestes independents amb supervisió occidental, manté una posició de suport al Kremlin des d’un patriotisme força acrític, si se’m permet la redundància. Però l’entusiasme va per barris, i per edats. Una cosa és contemplar per la tele les victòries dels valents soldats de la mare pàtria, i una altra estar pendent per si et criden al front. O si criden al teu pare, al teu fill, al teu germà, als teus amics.
Un acurat treball de l’institut demoscòpic Levada Center revela, entre moltes d’altres, una dada ben significativa. A la pregunta «quins sentiments li provoquen les accions russes a Ucraïna?», més de la meitat respon «orgull nacional», que si hi afegim «joia» i «inspiració» arriben als dos terços. Ara bé: el sentiment d’orgull creix o decreix de forma paral·lela a l’edat dels enquestats. Entre els majors de 55 anys és un 60%, però en el grup dels 18 als 24 anys baixa fins el 33%. I en aquesta franja d’edat és on un altre sentiment, la por, es converteix en dominant, fet que no es dona ni en els altres grups ni en els resultats globals. En aquests, la por és citada pel 31%. Entre els més joves, pel 37%.
És molt còmode mostrar-se altivament orgullós del sacrifici dels caiguts per la pàtria quan les expectatives d’anar a front són més aviat baixes, però els que s’imaginen fàcilment a ells mateixos reclutats com a combatents, obligats a convertir-se en diana viva per als projectils enemics, veuen les coses d’una altra manera.
