Diari de Girona

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

Ventall de germanors

Anna Pagans, l’abril de 2007, durant un acte per celebrar el 20è aniversari de l’agermanament amb Bluefields . ANIOL RESCLOSA

Ja ben entrada la segona quinzena del mes d’agost ens arribava la notícia que el govern de Nicaragua presidit per Daniel Ortega ordenava l’expulsió immediata del país del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la ONG que va néixer a Salt el 5 de juliol de 1986. La paranoia del qui va ser el líder del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) impulsor d’una revolució popular que l’any 1979 va acabar amb la dictadura d’Anastasio Somoza, s’ha convertit en un transsumpte del dictador que va enderrocar dictant ordres de clausura dels mitjans de comunicació que no li agraden i/o no estan en la seva òrbita i, com en aquest cas, allunyant les ONG’s que no li fan el pes encara que, com en el cas del Fons Català, portin al país molts anys de bona feina solidària i de cooperació endegant projectes en benefici de la gent més humil del país. En realitat,, qui fou el seu vicepresident, Sergio Ramírez, des del 1979 fins l’any 1990, avui convertit en un novel·lista d’èxit, ja va advertir que les coses pintaven bastos, va optar per dedicar-se a la literatura i es va allunyar de qualsevol ambient de poder. Finalment, es va veure obligat a exiliar-se i a dia d’avui té prohibida l’entrada al seu propi país! En realitat, la deriva autoritària de Daniel Ortega ja es venia covant des de feia anys i, segons veus autoritzades, hi té molt a veure el caràcter i l’ànsia de poder de la seva dona, Rosario Murillo, així com l’arribada de la terrible mística religiosa a les seves vides que ha fet destarotar completament una ideologia d’esquerres que havia guanyat unes eleccions lliures l’any 1984 amb el 65% de vots. Ara és Déu qui li mana mantenir el poder, i així va tirant aquell pobre país, que tantes esperances de canvi va generar, i tants agermanaments solidaris es varen fer a Catalunya gràcies a la labor de qui fou Cònsol a Barcelona Moisés Arana. Girona, per exemple, es va agermanar amb Bluefields l’any 1987 gràcies a l’empenta de Martí Masferrer i del Comitè de Solidaritat de Girona que poc després ja va demostrar la seva voluntat solidària enviant material de primera necessitat a la ciutat agermanada que havia quedat devastada pels efectes d’un terrible huracà.

Ignoro com i de quina manera es canalitzen avui les ajudes al poble agermanat de Bluefields i com deu afectar la deriva autoritària del president Ortega amb els projectes de cooperació, però espero que puguin continuar ja que les ajudes haurien de tenir com a beneficiari el poble i els habitants obviant el canvi ideològic/religiós que s’ha produït a la cúpula del país. Exactament el mateix passa amb la Daira de Farsia i el projecte d’acolliment de nens sahrauís que no hauria d’estar subjecte als vaivens de la política internacional com pot ser, per exemple, el canvi de criteri del govern de l’Estat que ha passat d’un inicial suport a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per aquell territori al reconeixement d’un estatus d’autonomia tutelat pel Marroc.

Però Girona té dos altres acords d’agermanament més propers. Un és amb Albí, la ciutat francesa de la regió del Tarn amb la qual s’ha mantingut des del seu inici una relació estreta i fructífera. Recentment, la trobada de l’alcaldessa Marta Madrenas amb la seva homòloga francesa Stéphanie Guiraud-Chaumeil ha servit per reprendre els contactes i l’intercanvi d’experiències particularment en aspectes culturals, comercials, turístics, esportius, mediambientals i de mobilitat. L’altra ciutat amb la qual històricament s’han mantingut profitosos intercanvis d’experiències particularment en els àmbits educatius i de serveis socials, és la italiana Reggio Emilia. Desconec si els canvis polítics han arribat a modificar els acords signats en el seu dia però sembla evident que no seria gens bo ni prudent deixar-los de banda perquè és justament intercanviant punts de vista sobre problemes comuns que es poden enfocar possibles solucions. Un ventall d’agermanaments que certifiquen la voluntat solidaria que els varen propiciar.

Compartir l'article

stats