L’imserso és un programa de vacances subvencionades per a pensionistes que, a priori, és allò que es coneeix com un «win-win»: hi guanyen els hotels que poden allargar la temporada, i també la gent gran, que pot viatjar a preus assequibles.
Ja fa anys que alguns hotelers es queixen que el preu que paga el govern no és suficient per a garantir unes vacances de qualitat. Però enguany, amb el cost de l’energia i l’alimentació pels núvols, la cosa es complica encara més. Jutgin vostès mateixos: una persona que es desplaci pel seu compte fins a Lloret pot passar-hi vuit dies (i set nits) a pensió completa per només 196 euros. Els hotels, la majoria de quatre estrelles, cobren només 22 euros per persona i dia. I amb aquests diners l’han d’allotjar, alimentar (tres àpats al dia) i entretenir. A mi, sense ser un expert, no em surten els números. Però a moltes empreses del sector tampoc. Per això molts hotels, sobretot de costa, han renunciat a participar en el programa. Menjar de qualitat, ball nocturn i entreteniment tenen un preu de mercat molt superior al que paga el govern. Per al jubilat pot resultar una ganga (gairebé és més barat anar de vacances que quedar-se a casa), però si fos un viatger de l’Imserso miraria bé quin tipus de menjar em posen al plat.
