Quan les coses comencen malament, tendeixen a acabar encara pitjor. És el que li està passant a la candidatura per a les municipals de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Girona i res fa pensar que els seus dirigents siguin capaços de girar la truita. I el «comencen malament» no és el moment en què Marta Madrenas anuncia que no es presentarà a les eleccions de l'any vinent, sinó quan Artur Mas -i la CUP- marquen Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. El 2016, l'aleshores alcalde va improvisar la seva marxa i va decidir que qui el rellevés havia de ser el número 19 de la llista, un dels que s'hi apunten per fer piló, però que mai compten arribar a ser ni regidors. Albert Ballesta, un bon gestor, va acabar investit després d'haver fet renunciar a tots els candidats del 10 al 18.
Ballesta hauria pogut ser un bon alcalde si hagués estat el dos, el tres o fins i tot el cinc de la candidatura. Per què? Perquè no hauria tingut les traves a les quals va haver de fer front i que finalment no va suportar. Algú podria dir que si no va ser capaç d'aguantar allò, tampoc estava capacitat per al càrrec. És una opinió; jo encara penso que hauria pogut ser un bon alcalde. L'operació ideada per Puigdemont va enfadar almenys dos sectors de la candidatura: els que ja eren regidors i que van percebre que no es confiava en ells com a successors i tots aquells a qui se'ls va dir que, davant l'oportunitat d'entrar a l'Ajuntament, havien d'apartar-se del camí perquè pogués passar Ballesta.
El resultat va ser el que tots coneixem: un mes i mig després de ser investit, el flamant nou alcalde va presentar la dimissió. Aleshores tots els arguments de Ballesta van apuntar a Esquerra. Era la justificació fàcil, malgrat que la realitat era una altra: la culpa era interna perquè quasi ningú de l'equip de govern i del partit havia paït la solució. Va ser un ridícul espantós en tots els sentits que Junts no va saber apuntar-se com una lliçó per al futur.
Aquests dies hem conegut el que era un secret a crits pràcticament des del dia que es va fer públic que l'arquitecta Assumpció Puig seria l'alcaldable de Junts a l'Ajuntament de Girona. Corria la brama que dins del partit molts no veien clara la candidata i algú fins i tot feia córrer, sense gaires miraments ni vergonya, que la rellevarien. Madrenas havia anunciat, per sorpresa, que no es tornaria a presentar i el partit va obrir un procés de primàries amb un hàndicap important: ja havia escollit successora i no volia que ningú més es presentés a les primàries.
La tàctica pot sortir bé si ningú s'adona què es pretén i això és el que no va passar. Poc després de l'anunci de Madrenas, va sonar el nom d'una persona que estava disposada a plantar cara. De la nit al dia, i no és només una expressió, no se'n va saber res més i el seu nom no es va fer mai públic. Dies després, un altre membre de Junts va presentar candidatura a les primàries. Santi Baone no va tardar ni dos dies a retirar-se de la cursa adduint raons personals. No calia ser un Sherlock Holmes per adonar-se que no hi havia gens d'interès en un procés real de primàries i per evitar un ensurt, només els calia aconseguir que no es presentés ningú més que la persona escollida. És el problema que tenen les primàries: o te les creus i apostes fort amb els riscos que comporten, o és millor no fer el paperet davant l'opinió pública i deixar-ho córrer.
Han passat quatre mesos i la bombolla finalment ha esclatat. Una bona part de l'executiva de Junts a Girona ha demanat un relleu argumentant que Puig no és coneguda a la ciutat, fet que ja es podria haver intuït abans d'haver activat l'operació. A la (de moment) candidata li passa el mateix que a Ballesta; té idees i projectes al cap i possiblement seria una bona gestora de l'Ajuntament, però l'anul·len des de dins, sabent des de bon principi que no ho tindria fàcil i que se l'hauria d'ajudar per aconseguir un grau de coneixement per part dels ciutadans que li permetés presentar-se amb un mínim de garanties. Puig, com Ballesta, ja ha vist com són els budells de la política, sense escrúpols i amb molta bilis.
