El dia 23 de març de 2013 Pablo Iglesias, qui en pocs mesos es convertiria en el líder de Podem i en aquells moments ja era una de les cares visibles del moviment dels «indignats» del moviment 15-M (sorgit de les manifestacions del 15 de maig de 2011), va concedir una entrevista al canal Venezolana de Televisión, la principal televisió pública veneçolana, en què, entre altres assumptes, va afirmar davant de la notícia de la mort del president Hugo Chávez: «El que ha passat a Veneçuela i el que està passant a Amèrica llatina és una referència fonamental per als ciutadans del sud d’Europa. El que està passant aquí és una demostració que sí que hi ha alternativa». I va afegir: «Quina enveja em donen –els espanyols que viuen a Veneçuela–, és molt interessant viure en un país com aquest, on s’estan produint força canvis i transformacions que es poden convertir en un exemple democràtic per als ciutadans del sud d’Europa». Així mateix, es va manifestar «emocionat» davant la mort d’Hugo Chávez i va afirmar que Veneçuela era «una de les democràcies més avançades del món». (es pot consultar l’entrevista complerta a https://www.youtube.com/watch?v=u96S_8-8hIg&t=8s )
El març del 2015, ja com a eurodiputat, Pablo Iglesias es manifestava en seu parlamentària contrari a les sancions econòmiques i polítiques de la Unió Europea a Veneçuela per violació dels drets humans afirmant: «Nosaltres pensem que les sancions no són els mecanismes més eficaços en política internacional per resoldre els problemes, sinó que creiem a les vies de diàleg».
Podem va arribar a la vida institucional en les eleccions al Parlament europeu de maig de 2014. El seu proper gran repte polític era l’entrada al Parlament espanyol. El partit polític Podem es va presentar a les eleccions a Corts Generals del 20 de desembre de 2015, les eleccions en què va entrar al parlament espanyol per primera vegada, amb un programa electoral referit a la política exterior notablement diferent del que quatre anys després van ser els acords del Govern de coalició PSOE-Podem signats el desembre del 2019.
El programa electoral de Podem el 2015 contenia propostes rupturistes amb la política exterior i de seguretat que havien dirigit amb un alt grau de continuïtat els governs socialistes i conservadors que s’havien tornat al poder des del 1978.
Cal destacar els següents punts del programa electoral de Podem el 2015:
- Rebuig a la presència de forces militars dels Estats Units a les bases militars de Rota i Morón de la Frontera.
- Oposició frontal al Tractat de Lliure Comerç entre Espanya i els Estats Units.
- Suport a l’exercici efectiu i immediat del dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
- Oferiment de la nacionalitat espanyola per als sahrauís residents a Espanya.
- Reconeixement unilateral de l’Estat de Palestina.
- Convocatòria de referèndums per a l’enviament de tropes de l’exèrcit espanyol a missions internacionals.
- Reconeixement del dret de vot per als immigrants que poguessin acreditar una residència «estable» a Espanya, independentment de la condició d’immigrants legals o il·legals.
- Tancament dels Centres d’Internaments d’Estrangers a Espanya, centres destinats a la custòdia dels immigrants il·legals al territori espanyol.
- En matèria de defensa, es proposava la derogació del Codi Penal Militar
El mes de novembre del 2015, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va plantejar la celebració d’un referèndum per consultar la població sobre la permanència o la sortida d’Espanya de l’OTAN. El mateix Pablo Iglesias havia fixat una posició més nítida el 2014 defensant la celebració d’un referèndum vinculant per a la sortida de l’OTAN. El març del 2015 va afirmar: «Si fos elegit president del Govern, intentaria treure Espanya de l’OTAN».
Al mes de desembre de 2015, finalment, al programa electoral es va renunciar a plantejar la sortida de l’OTAN i es va canviar per la posició següent: «es buscarà dotar d’una autonomia estratègica més gran Europa i Espanya al si de l’OTAN». Així mateix s’exposava al programa electoral del 2015 altres punts referits a l’OTAN i la seva política de veïnatge: «neutralitzar el paper desestabilitzador de l’OTAN a Europa de l’est». Una altra de les mesures orientades a disminuir el paper de l’OTAN s’expressava així: «congelar les fronteres actuals de l’Aliança i aturar la instal·lació de l’escut antimíssils a l’est d’Europa i el mar Bàltic».
Amb l’arribada de Podem al govern espanyol, el mes de gener de 2020, la seva veu en política exterior va quedar pràcticament muda. Cap de les propostes destacades més amunt del seu programa electoral de l’any 2019 van ser incorporades en l’acord del govern de coalició. Aquell acord del Govern era tan important pel que recollia com per allò que no recollia. Era evident que Podem havia renunciat a influir en la política exterior en benefici de privilegiar la seva capacitat de govern en àrees socials del govern i en la direcció de la reforma de la normativa laboral.
En tres anys, Podem va presenciar en quasi silenci la visita de Juan Guaidó a Espanya, l’inici de la guerra d’invasió d’Ucraïna per part del govern rus, la crucial cimera de l’OTAN a Madrid el juny de 2022 i l’increment del pressupost de defensa. Era evident que Podem havia renunciat a influir o pactar una política exterior que havia quedat en mans de ministres socialistes (a Afers Exteriors i Defensa) i d’una orientació notablement marcada per un accent presidencial.
