Diari de Girona

Diari de Girona

Beatriz Silva

Gorbatxov, TV3 i el periodisme de qualitat

El 2004 vaig tenir l’oportunitat (i el privilegi) d’entrevistar Mikhaïl Gorbatxov. Aleshores ell havia deixat enrere el seu passat perestroika per convertir-se en un activista medi ambiental. La causa que el mobilitzava era el dret de les persones a accedir a l’aigua. Mentre els líders polítics tenien el focus en el perill del terrorisme global, ell pensava en la urgència d’abordar els grans reptes relacionats amb la globalització i la crisi mediambiental que aquells dies eren més aviat invisibles de l’agenda política. Els periodistes li preguntàvem per la geopolítica i ell intentava convèncer-nos que el planeta col·lapsaria si no fèiem alguna cosa urgent per frenar el canvi climàtic.

A finals d’agost, coincidint amb la seva mort, vaig buscar l’entrevista i em vaig sorprendre amb l’actualitat de les respostes. Sobretot aquelles que llavors no semblaven dignes d’un titular. Una tenia a veure amb els mitjans de comunicació i la necessitat de comptar amb un periodisme de qualitat. «Quan la gent sap, les coses canvien», em va dir dues o tres vegades intentant persuadir-me de la urgència de comunicar bé les coses, de la importància de la meva feina.

Gairebé vint anys després, vivim una època en què les xarxes socials i Internet fan que estiguem immersos a tota hora en una allau de titulars que ens mantenen en alerta però no ens informen. Les qüestions essencials, les que determinen les nostres vides i haurien de condicionar les nostres decisions polítiques, continuen sent alienes a la majoria dels continguts que consumim. El mateix fet que usem el verb «consumir» com a sinònim d’informar-nos revela que estem malament.

En aquest nou escenari, els mitjans de comunicació públics tenen un paper fonamental. Són els únics que poden posar llum a la confusió, perquè a diferència dels mitjans privats, no tenen corporacions ni poders al darrere que condicionin la feina, la seva missió de servei públic està garantida a través dels impostos de la ciutadania. Són al segle XXI els que ens han de recordar les qüestions essencials, contextualitzar-les, però també ajudar-nos a trobar el camí cap a les solucions.

Des de fa anys, els mitjans públics a Catalunya han deixat de complir aquesta missió. En comptes de contribuir a crear un clima de diàleg i convivència, a trobar respostes en un moment de crisi política, han optat per fer d’altaveu d’aquelles opcions que cercaven el contrari.

La renovació de l’òrgan de govern de la CCMA ha permès alguns canvis, però continuem estant lluny del rigor i el pluralisme que s’esperen d’una televisió i una ràdio pública. Un exemple el vam veure en la cobertura de la Diada que un any més va estar situada en un marc mental que exclou almenys la meitat de la ciutadania. La Diada no és la festa de la Catalunya que aspira a la independència. És la festa nacional, un dia que pertany a tots els catalans i totes les catalanes, és un dia en què hauríem de recordar que les nacions les formen les persones i cobren sentit quan conformen una comunitat que comparteix esperances i compromisos.

Catalunya no avançarà si totes les Catalunyes no tornen a formar una comunitat cohesionada, i no ho farà si TV3 i Catalunya Ràdio no contribueixen al retrobament i al diàleg, a visualitzar la diversitat i el pluralisme. No només el polític, també el social, el cultural, l’econòmic.

«Quan la gent sap, canvien les coses», era la màxima de Mikhaïl Gorbatxov. Una ciutadania ben informada, que és capaç de sospesar totes les alternatives, que coneix els problemes i els punts de vista dels seus conciutadans (encara que no siguin els seus), aprèn a conviure i a arribar a acords. Catalunya necessita trobar el camí cap a les solucions i els seus mitjans públics de comunicació hi han de jugar un paper.

Compartir l'article

stats