Demanar un taxi a Girona també representa un acte flagrant de discriminació i tota una gimcana de despropòsits. Un ciutadà de a peu quan necessita un servei de taxi truca a Girotaxi i cinc minuts després el té a la porta.
Jo, que també soc ciutadana de Girona, però amb la particularitat de ser usuària de cadira de rodes, ahir em vaig trobar amb una situació un xic kafkiana, per dir alguna cosa. Després de trucar a la companyia proveïdora d’aquest servei (esmentada abans), tal com feia sempre, m’informen que ja feia tres mesos que no cobrien el servei de taxi adaptat i em van donar un telèfon de l’ajuntament on, després de dues trucades em van atendre per donar-me cinc números corresponents a les cinc llicències que tenen concedides de taxi adaptat. Començo el viacrucis de trucades, la primera tenia el vehicle espatllat, la segona em va dir que m’havia equivocat (que tot és possible), tercera i quarta directament no ho van agafar i ja, a la cinquena (a la vora de l’atac de nervis) i amb ajuda d’un amic que em va dir que el propietari de l’última llicència a la que podia trucar, era l’únic que no et fallava mai (i tenia raó), gairebé hora i mitja després tenia taxi.
El que demostra que encara que siguis ciutadana de Girona i paguis els teus impostos com tothom, si vas en cadira de rodes, millor que no tinguis una urgència (al menys sense programar-la) perquè la discriminació també va en taxi.
