Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Reixach

El pare Brown

Qui no ha passat una estona entretinguda veien o llegint algun capítol de la sèrie el Pare Brown? El capellà catòlic d’aparença ingenua, cult i psicològicament molt agut que es converteix en un aficionat detectiu que s’embranca en la descoberta dels crims que succeeixen a l’entorn de la seva parròquia.

El seus mètodes són més intuitius que els deductius d’en Sherlock Holmes. Interrogat, en una de les seves obres, com era possible que hagués obtingut coneixement, de tota mena de crims horrorosos. El pare Brown, li va respondre: «Mai se li ha ocorregut pensar que un home que quasi no fa altra cosa que escoltar els pecats dels altres, no pot deixar d’estar al corrent de la maldat humana?».

El pare Brown, personatge de ficció creat per G.K.Chesterton (1874-1936), novel·lista, poeta, historiador, periodista, crític, sempre a punt per implicar-se, amb agudesa, racionalitat i sàtira, moltes de les noves i controvertides teories que protagonitzava la palestra anglesa d’aquell temps.

Chesterton en la creació del personatge, es va valer del capellà catòlic John O’Connor, rector de la parròquia de Bradford Yorkshire que a l’ensems va influir-lo en la seva decisió d’abraçar el catolicisme, enguany fa 100 anys.

De fet el seu currículum espiritual passa per l’anglicanisme (familiar), tasta l’espiritisme, l’agnosticisme, torna a l’anglicanisme i finalment fins a la seva mort al catolicisme. 

El meu propòsit, és tant celebrar aquesta efemèrides centenària com ressaltar breument l’obra d’aquest gran home (en volum físic), i sobretot pel seu volum i rigor intel·lectual que ha merescut, que passi a la història literària com el «príncep de la paradoxa», opinió que sembla contrària al comú sentir, però que de fet és exacta.

Feina no li faltarà a l’amable lector, perquè la seva obra es quantifica en 80 llibres, centenars de poemes, 200 narracions, 4.000 assaigs i diferents obres de teatre.

Tanmateix la seva lectura no embafa perquè el seu estil és com si expliqués paràboles senzilles, sense pretensió, excloent conceptes només aptes pels entesos.

Pel nostre escriptor i periodista, Josep Pla (EPD), sempre enginyós i murri quan parla d’una de les obres «chestertianes» més emblemàtiques, L’home perdurable, no té miraments en adjectivar-la com a escriptura màgica:

«...Si a Anglaterra el corrent evolucionista i darwinista no tingués tanta vivor i tanta solidesa, com seria possible d’explicar-se el considerable interès, gairebé diria entusiasme, que produeix la lectura de l’adotzenada postulació de creacionisme ortodox elaborat per Chesterton? Estic convençut que una cosa s’explica per l’altra. Chesterton es veu obligat a mantenir en un to de gran brillantor màgica, precisament perquè la tensió contrària (científica) l’encabalgava constantament.

Una vegada subratllat el to general del llibre, el seu autor s’esforça a fixar d’una manera excepcionalment suggestiva el que representen Egipte i Babilònia, Buda i Confuci, la mitologia grega, Roma i Cartago relativament a Jesucrist i a l’Església. Tot seguit, i en contra de la tendència dels qui consideren Jesús com un home excepcional, l’autor anglès, postula la superioritat absoluta –la divinitat– de Jesús en tots els seus aspectes, i en aquest punt la digitació de Chesterton és meravellosa, simplement màgica. Finalment el fet de la persistència de l’Església en el curs dels últims vint segles li dona peu a afirmar la seva creença en el fet de la impossibilitat de superar el catolicisme en tant que satisfacció de totes les sensibilitats religioses imaginables». (OC 29, 103-105).

Avui com ahir, el batibull d’idees que cimenten les diferents ideologies que configuren marcs mentals que pretenen senyorejar en les nostres societats, precisem de pensadors de la sensatesa, de la realitat contrastada, com ho va ser en el seu temps Chesterton.

La ingent obra «chestertoniana» n’hi ha per fer-ne una enciclopèdia farcida de sensatesa.

Tanmateix donada la limitació d’espai, d’aquest modest treball, em permeto com a cloenda, oferir-vos unes píndoles del seu pensament, amb la confiança que donin vigor i credulitat a alguns (o molts) dels nostres pensaments i creences, però sobretot, ens animi a endinsar-nos en la seva obra i actitud vital.

- No és que no puguin veure la solució, és que no hi poden veure el problema.

- La simplificació d’una cosa sempre és sensacional.

- Quan es deixa de creure en Déu de seguida es creu qualsevol cosa.

- Els qui parlen contra la família no saben què fan perquè no saben què desfan.

- La idea que no tracta de convertir-se en paraula és una idea dolenta i la paraula que no tracta de convertir-se en acció és una mala paraula.

- L’optimista creu en els altres i el pessimista només creu en ell mateix.

- Les fal·làcies no deixen de ser fal·làcies perquè es posin de moda.

- Deixa que la teva religió sigui menys teoria i més història d’amor.

- L’església ens demana que en entrar-hi ens traiem el barret, no el cap.

- Fins on hem perdut la creença, hem perdut la raó.

- Puc creure allò impossible, però no improbable

Compartir l'article

stats