Si en el darrer article comentàvem de la incertesa sobre la tornada al setembre, se segueixen materialitzant part dels riscos adversos, que són principalment la elevada inflació, que ens resta poder adquisitiu (capacitat de compra), mentre que els tipus d’interès, l’Euribor com a referència més rellevant de les hipoteques ha assolit 1,2% en la seva mitjana d’agost, però que assoleix registres superiors a l’1,8% els darrers dies del mes, el que provoca un encariment de les actualitzacions de les hipoteques, que també limitarà la nostra renda disponible.
Aquestes dues amenaces, ja consolidades ja que la inflació està descontrolada des de finals de l’any passat, i l’encariment del preu del diner ja és un fet, amb una primera pujada de tipus d’interès del referència del BCE al juliol, i una nova pujada de 75 punts bàsics a principis de setembre, impulsant novament a l’Euribor per sobre del 2%, i unes expectatives d’una continuïtat en l’enduriment de la política, que tibarà a l’alça el preu del diner.
Fins aquí cap novetat, ja que la elevada inflació l’estem patint des del darrer semestre de 2021, el que un cop es va desfer el discurs que aquesta seria temporal, i ha passat a ser una amenaça d’inflació elevada estructural, tots els economistes anticipaven un increment dels tipus d’interès de referència. Però, les dues inquietuds que em sorgeixen són les següents.
La primera és l’efectivitat de la política monetària per a moderar la inflació, ja que aquesta no està explicada per una expansió de la demanda (agregada), sinó que s’explica per un encariment dels preus de la energia, derivat principalment de la guerra a Ucraïna. Incidint en aquesta primera preocupació, recau en la efectivitat de la política monetària, que incideix directament sobre la renda disponible i la capacitat d’inversió, però no tindrà efectes directes sobre l’evolució dels preus de l’energia, pel que provocarà un refredament de la demanda agregada, i una contenció de les expectatives de preus de mig i llarg termini de la inflació subjacent, però no una caiguda rellevant de la inflació agregada.
Amb aquesta manifestació, no estic criticant la mesura del BCE, ja que amb una inflació persistent i desbocada, és coherent endurir les condicions monetàries, però sí que sorgeix la incertesa sobre si aquestes mesures, podrien provocar una frenada sobtada de l’activitat, que esperem que no arribi a contracció de l’activitat, en una economia en fase de recuperació encara feble, després de la pandèmia.
I la segona, tot i que contradictòria respecte a l’anterior, és per què novament la reacció de les nostres autoritats ha estat significativament més lenta que les institucions dels EUA, on la FED ha consolida un increment molt més accelerat dels tipus de referència, provocant una depreciació de l’euro, molt rellevant, que perjudica també la nostra competitivitat exterior. Malgrat la inflació, ara sabem que serà persistent i que es mantindrà en nivells elevats durant, com a mínim, tot l’any vinent, la opinió majoritària de les institucions a principis d’aquest any, era que la inflació era temporal, i que es moderaria de manera rellevant durant la segona part del 2022. La realitat, per tant, ha estat més severa del que es preveia, i els riscos sobre els efectes de segona renda són significatius. Sota aquest nou escenari d’inflació, la FED americana ja va començar a incrementar els tipus d’interès el mes de març, situant els tipus d’interès en el 2,5%, molt per sobre dels tipus del BCE.
En suma, la qüestió és si les mesures del BCE són encertades o efectives, i per l’altra banda, si novament ha actuat tard respecte a la FED, provocant una devaluació dels tipus de canvi de l’euro respecte al dòlar, deteriorant la nostra competitivitat exterior. Tot i que no podem introduir un model econòmic contrafactual, pel que no podrem saber si sota unes altres decisions els efectes sobre l’activitat serien més adients, però sí que, en la meva opinió, les mesures del BCE s’han implementat amb alguns mesos de retard, a l’hora que un cop assumit un escenari d’inflació persistent, les decisions de pujades de tipus han sigut severes, pel que també crec que si aquestes haguessin sigut més suaus, les conseqüències sobre l’activitat també serien més progressives.
Comencem un curs escolar amb molta incertesa, pel que la principal recomanació seria la prudència, tant en les decisions personals com empresarials, per valorar l’evolució dels esdeveniments, i quins efectes pot tenir sobre la nostra activitat econòmica.
