El temps no era gaire segur i els organitzadors decidiren fer el sopar al local de l’Associació de veïnes i veïns. Escoltàrem els parlaments del president de l’Associació Sr. Valentí Giralt, el de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sr. Jesús Rodríguez, que ens donava instruccions, com el Sr. Xavier Bosch i la resta de membres que col·laboraven, cuinant, cobrant ...
Com ja és habitual el Sr. Joan Corney va presentar la pregonera d’enguany: la Glòria Rebugent, filla de Rupià; persona molt activa, que participava a la coral del seu poble i en la organització del Pessebre Vivent. El seu actual marit, l’Isidre, no sabia la joia que adquiria; una persona: alegre, voluntariosa, animada, riallera, amable, senzilla, agradable... Podem estar contents perquè enguany l’elegància personificada ens ha fet un subtil pregó de Festa Major. De manera delicada afloraren els records. A l’any 1972, el paisatge de Palau-sacosta era de boscos, camins de terra, cases de pagès... L’Isidre, seguint la tradició, la va convidar a sopar per celebrar l’aniversari del seu pare.
La Gloria és palauenca de cor i un clar exemple d’integració plena a l’antic municipi. Els seus fills n’han seguit l’exemple i gràcies als amics del barri conegueren les seves parelles.
La Festa continuava. Veïnes i un veí portaren les coques i es va fer el concurs. La guanyadora fou la Roser Busquets i tots els participants van tenir un premi relacionat amb la cuina.
El pregó d’enguany traspuava una vida veritable feta d’alegria i utilitat. (Aquest ha estat el comú denominador dels diferents pregons al llarg dels anys).
