En les ciències socials si una hipòtesi de treball per atractiva que resulti no pot ser verificada ha de ser rebutjada. Aquest seria un exemple: si pregunto la raó d’haver votat un partit dretà és perquè els electors han vist sèries que defensen, davant d’un suposat perill gihadista, la necessitat d’un govern hostil amb la immigració, em diran que no, fins consideraran la qüestió ofensiva, ja que atempta contra la seva capacitat de discernir lliurement.
Les últimes eleccions generals sueques han estat la causa que Magdalena Andersson, la primera ministra socialdemòcrata, anunciés la seva dimissió, després de ser vençuda per la dreta i l’extrema dreta. El panorama en els països escandinaus és preocupant i si bé la dreta no governa a Noruega, Dinamarca, Finlàndia ni Islàndia, es constata com guanya espais de poder l’ultraconservadorisme.
Alguns actors amb el pas del temps van deixar el cinema i la televisió i es passaren a la política, tres d’ells han esdevingut presidents: en Ronald Reagan als Estats Units, l’actual president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski i també Donald Trump, que va inventar-se un programa televisiu, però els tres van ser presidents per la popularitat.
Soc un àvid consumidor de pel·lícules i de sèries televisives i l’article que està llegint defensa el supòsit que la nova cultura de la xarxa i la de les sèries poden influir sobre la ment i la psicologia dels espectadors.
Els nòrdics estan envaint el mercat audiovisual amb sèries convincents, moltes inspirades en el gihadisme; una advertència a la població de possibles atemptats terroristes, ensems demostren que la gent està indefensa davant del perill amenaçador; són inoperants els socialdemòcrates, ja que no prenen dures mesures contra els musulmans.
Els primers a tenir èxit en els canals televisius foren els danesos amb Borgen i amb 1864, la millor de totes, que narra críticament la història de Dinamarca quan enfollí durant el regnat de Cristià IX, que declarà la guerra a Otto von Bismarck, general de l’imperi austroalemany. Van perdre la guerra i els podien haver esborrat del mapa.
Amb la sèrie Bullets (2018) comença el nordic noir; la sèrie presenta l’amenaça real del gihadisme en el continent europeu. Una producció finesa, alemanyai belga. Un thriller geopolític. Una cruel i venjativa cèl·lula terrorista ben preparada tecnològicament, sofisticada amb els aparells informàtics i en l’art de l’espionatge, que atemoreix als espectadors; també espanta la facilitat dels islamistes en trobar noietes que s’immolin en un atemptat. Els actes de violència física contra occident, protagonitzats per noies, són més sensacionalistes i mediàtics, obren els informatius de les televisions i són els grans titulars. Escandinàvia està inerme, acorralada i desvalguda.
Una pel·lícula inquietant i confusa és la danesa Hijos de la ultraderecha, que presenta com serà Dinamarca l’any 2025, un any després d’haver patit un dolorós atemptat. Els islamistes davant l’amenaça que un partit nacionalista excloent guanyi les eleccions formen una cèl·lula d’extrema dreta per matar el líder. Un film políticament carregat, el públic surt desorientat perquè s’insisteix en la facilitat que els musulmans maltractats puguin venjar-se físicament dels escandinaus.
Després que A. Breivik cometés un atemptat a Estocolm, per distreure la policia se n’anà a l’illa d’Utoya i va cosir a trets nois o noies del patit socialista que s’hi estaven en un congrés de vacances estiuenques. Una reacció contra el govern pusil·lànime, poruc amb la immigració que posa en perill la puresa de la sang ària. Si bé les sèries i documentals, com una pel·lícula, posen en relleu l’atrocitat i la bogeria del protagonista dels fets, per la carnisseria brutal, també és un avís de què pot passar als polítics que simpatitzen en deixar entrar musulmans i negres o gent dels països del sud d’Europa, albanesos, romanesos, serbis, espanyols, grecs i italians.
En una sèrie s’exposa la teoria del «llarg hivern»; aquesta creença racista estesa entre els vells eslovens explica que quan Europa es començà a poblar d’africans, els que volien pujar cap al nord van trobar-se amb una muralla geogràfica de fred, gel i neu que ho impedí; els més dotats i adaptables, els més forts, físicament i mentalment, hi pogueren accedir. Una selecció natural darwinista que possibilità que els millors s’hi assentessin; s’hi establiren i sense contacte amb cap altra ètnia van generar els homes perfectes, els aris.
Cuando el polvo se asienta narra la història de vuit persones que van patir un atemptat en un restaurant de Copenhaguen de nom Porc (un mot ofensiu pels musulmans), especialitzat en la varietat de la carn del bacó. Alguns hi eren i van ser ferits, altres viuran angoixats per la mort de les persones estimades. No tracta el terror islamista sinó les seves conseqüències, ja que ho centra en les famílies i en les víctimes.
Una de les més impactants i intimidadora és la noruega Fúria, en la que la policia aconsegueix desmantellar una cèl·lula d’extrema dreta, que vol cometre un atemptat contra Berlín, el cor d’Europa i que serà atribuït als islamistes. Han triat Berlín perquè té més ressonància que Oslo. La sèrie apunta a Putin i a la màfia russa com un element desestabilitzador de la unitat europea finançant l’extrema dreta.
He advertit que es tracta d’una hipòtesi empíricament no demostrable, però la proliferació d’aquestes sèries, no totes esmentades, contribueix a la formació de partits contra el gihadisme i que la gent els voti. Com que és una pàgina d’opinió, aquesta és la meva.
