Sembla impossible, en els temps que corren, que la persona escollida per salvaguardar un patrimoni històric com és el conjunt històric del poble medieval de Palau-Sator, hagi gosat tallar de socarrel, sense previ avís, uns xiprers que des de fa molts anys eren part inseparable del conjunt de l’església romànica de Sant Pere.
I allà s’ha quedat, sola, humiliada, sobre un turó ressec, presidint un inhòspit aparcament de cotxes, contenidors multicolors de plàstics i deixalles, pals i fils elèctrics. Un patrimoni d’aquesta categoria, –que tants pobles voldrien–, és digne de ser respectat i cuidat, i no pas menyspreat per aquell que no es mereix el càrrec que li han confiat.
