Recentment al Ripollès i a Osona s’ha complert el 25è aniversari de la Fundació Eduard Soler-Escola del Treball i de la Universitat de Vic. L’Institut Abat Oliba està preparant, per al proper any, els seus 50 anys.
L’aniversari de la Universitat de Vic va ser una noticia àmpliament difosa. La institució, de gestió privada, ho va celebrar editant un opuscle amb les principals fites històriques i anunciant un seguit d’actes institucionals. Els diferents rectors i l’alcaldessa de Vic hi varen glossar els reptes de futur i l’impacte social i econòmic de la institució. Era una commemoració merescuda donat que el progrés socioeconòmic de la capital d’Osona en bona part hi està lligat.
Els 25 anys de la Fundació Eduard Soler han estat ignorats, ni tan sols varen merèixer l’atenció dels butlletins de la Fundació i de l’Ajuntament de Ripoll (cal recordar que l’alcalde n’és el vicepresident). El llegat d’Eduard Soler –amb la donació testamentària de tota la seva fortuna que incloïa el 50 % de la empresa Soler i Palau–, és el més important que ha rebut Ripoll en tota la seva història. Aquest gest mereixia ser recordat i celebrat.
Recordant alguns fets; el 14 d’abril de 1997 Eduard Soler va convocar, a la sala d’actes de l’empresa Soler i Palau, una roda de premsa per presentar l’Escola del Treball de la Fundació. En aquest acte va exposar personalment el seu ideari sobre el centre docent, recalcant que havia de ser una entitat privada amb vocació pública. S’ha de dir que l’aposta per l’ensenyament professional venia de lluny. Eduard Soler i Josep Palau, van crear, en el si de la empresa, l’any 1967, una escola professional inspirada amb el model Dual alemany. La direcció de l’Escola es va encomanar a un enginyer industrial amb dedicació plena.
Eduard Soler va morir l’any 2000 i la Fundació administra el seu llegat. De bon principi l’Escola del Treball es va convertir amb un centre de prestigi que aplegava alumnes del Ripollès i d’arreu de Catalunya, tant per la qualitat de l’ensenyament, com per la tecnologia puntera del Centre Tecnològic. La societat ripollesa la veia amb simpatia i esperança.
De bon antuvi, la política comunicativa de la Fundació no s’ha distingit per la transparència, els contactes amb els mitjans de comunicació han estat escassos, quasi nuls. Algunes de les decisions preses al llarg del temps com, entre altres, els acomiadaments fulminants de la majoria de les direccions docents i tecnològiques i la més recent que afecta al Centre Tecnològic, no han merescut cap explicació pública. Aquesta manca de transparència i informació han creat rumors, desinformació, mites i teories conspiradores, que estan afectant el prestigi i la confiança en la institució.
Els aniversaris serveixen tant per una mirada retrospectiva, per si cal modificar el rumb com també per fer apostes de futur. Les noces de plata de la Universitat de Vic van veure, en l’horitzó immediat, la 1a promoció de la Facultat de Medicina i amb un horitzó més llunya, la creació de l’IRIS «Institut de Recerca i Innovació en Salut».
Els 25 anys de la Fundació junt amb camí fet per la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses (creada per generar talent i noves empreses al Ripollès) inviten a una anàlisi retrospectiva per continuar projectant el seu futur amb la missió, visió i valors que, en el seu dia, va exposar Eduard Soler.
