Des de que va entrar en vigor la reforma del Codi Penal, l’any 2010, que introduïa per primer cop en el nostre ordenament jurídic la responsabilitat penal de les persones jurídiques, el catàleg de delictes que comprèn no ha parat de créixer. Les diverses reformes del Codi Penal (l’any 2011, 2013, 2015, 2019 i l’última i recent de 2022) han anat ampliant les figures delictives en les quals poden incórrer les societats.
Val a dir que les persones jurídiques només poden incórrer en responsabilitat penal en aquells supòsits específicament previstos en el Codi Penal, amb l’única excepció del delicte de contraban, que és l’únic previst en una llei especial fora d’aquest. Per tant, les societats no podran ser autores materials de delictes com l’homicidi, lesions, etc.
A dia d’avui, el catàleg de delictes en els quals poden incórrer les persones jurídiques inclou tant aquells que pròpiament estarien dintre del tràfic jurídic mercantil (delictes contra el medi ambient, delictes urbanístics, etc), com alguns que, en teoria, quedarien fora d’aquest àmbit (tràfic il·legal d’òrgans humans, prostitució i explotació sexual, corrupció de menors, etc).
Actualment estarien específicament dintre d’aquest catàleg els següents delictes: tràfic il·legal d’òrgans humans; tràfic d’éssers humans; prostitució, explotació sexual i corrupció de menors; descobriment i revelació de secrets; estafes; frustració de la execució; insolvències punibles; danys informàtics; delictes contra la propietat industrial; delictes contra la propietat intel·lectual; revelació de secrets d’empresa; delictes contra els drets dels consumidors; delictes contra el mercat; corrupció en els negocis; blanqueig de capitals; finançament il·legal de partits polítics; delicte fiscal i contra la Seguretat Social; delictes contra el dret dels ciutadans estrangers; delictes urbanístics; delictes contra el medi ambient; delictes relatius a les radiacions ionitzants; riscos provocats per explosius i altres agents; contra la salut pública; falsificació de moneda; falsificació de targetes de crèdit, dèbit i xecs de viatge; suborn; tràfic d’influències; malversació de cabals públics; odi i enaltiment del terrorisme; organitzacions i grups terroristes; terrorisme; i el ja anomenat contraban.
Doncs bé; amb l’última reforma del Codi Penal de 6 de setembre de 2022, de garantia integral de la llibertat sexual (la del «només sí és sí»), s’incorporen, a partir del pròxim dia 7 d’octubre, dos delictes més a la llarga llista anterior: el delicte contra la integritat moral i el delicte d’assetjament sexual.
Comet un delicte contra la integritat moral el que infligeix a una altra persona un tracte degradant menyspreant greument la seva integritat moral. També qui dins l’àmbit d’una relació laboral o funcionarial o prevalent-se de la seva relació de superioritat, realitzi de manera reiterada actes hostils o humiliants que, tot i no considerar-se tracte degradant, suposin un greu assetjament a la víctima. I també, qui faci aquests mateixos actes si tenen per objecte impedir el legítim gaudi de l’habitatge. La pena principal que se li pot aplicar a la persona jurídica en aquest cas seria la pena de multa de sis mesos a dos anys.
D’altra banda, comet el delicte d’assetjament sexual qui demani favors de naturalesa sexual, ja sigui per a un mateix o per a un tercer, dins l’àmbit d’una relació laboral, docent, de prestació de serveis o anàloga, de manera continuada o habitual, provocant a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant. També en aquest cas la pena principal que se li pot aplicar a la persona jurídica seria la pena de multa de sis mesos a dos anys. Ara bé, també es preveu específicament que es pugui imposar la pena de dissolució de la persona jurídica (el que jo anomeno la pena de mort societària, poca broma).
Aquesta última qüestió portarà cua. A més, en el delicte d’assetjament sexual és clarament discutible si és compleix el que diu l’article 31 bis del Codi Penal: que el delicte s’hagi comès en l’exercici de l’activitat social i per compte i benefici directe o indirecte de la societat; el que realment, en aquest cas concret, és força discutible.
