Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Joaquim Nadal

Fer ciutat, pas a pas

Em permeto de compartir algunes reflexions que vaig presentar davant de més d’un centenar d’alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors a l’Escola de Governs Locals que es va celebrar a Vila-seca el dia 17 de setembre de 2022, convocada per l’Associació Catalana de Municipis.

Primera reflexió. El que ara importa és el futur, però sense passat no hi ha futur. Les eleccions de maig de 2023 seran les dotzenes d’ençà del restabliment de la democràcia a Espanya. Enfilarem doncs un mandat de quatre anys que ens portarà als 48 anys de democràcia municipal i ens acostarà al mig segle. Aquests 48 anys, fills del «règim del 78», haurien de fer pensar una mica i constatar que mai abans no hi havia hagut un període tan llarg de democràcia municipal. Algú dubta del caràcter democràtic de les eleccions municipals des de 1979? Potser la continuïtat és avorrida, però hem de constatar que la continuïtat és un valor.

Segona reflexió. La naturalesa del poble o ciutat. És una síntesi indissociable entre el cos material i el cos social, per no parlar de cos i ànima. La ciutat construïda i la ciutat habitada. Les cases, els carrers i les persones. I ciutat o poble com a un artefacte de convivència, de solidaritat i de cohesió social sempre en tensió i sempre posat a prova. Amb un conjunt ampli de serveis, equipaments i espais públics establerts justament per garantir dignitat i igualtat entre les persones en la seva relació amb la ciutat.

Tercera reflexió. Les persones en el territori, la ciutat en el territori. L’urbanisme, les polítiques urbanes, com a motor econòmic i com a motor de canvi. I com a termòmetre de la salut democràtica de la societat i de la seva capacitat per corregir i rectificar els excessos i les perversions especulatives. El planejament com a eina per posar límit i per orientar el sentit últim de la propietat que mai no és absolut.

Quarta reflexió. La naturalesa de la política. Tot és política. Tot cada dia dibuixa l’agenda política d’un poble o ciutat. Hi ha aquí una greu confusió induïda pels que pensen que la política es redueix a la confrontació, dialèctica o no, entre partits i entre persones. Justament aquesta confusió és la que perverteix el sentit bàsic de la política municipal que no atén a la diferenciació entre la política dels partits i la política de les persones, dels detalls i de les coses.

Cinquena reflexió. Cal reivindicar la política de proximitat, la política km. zero. S’ha de superar el vell i absurd debat entre gestió i política justament perquè tot és política. I en aquest sentit hem de reivindicar el paradigma de la quotidianitat i afirmar que no hi ha horitzó utòpic si no hi ha solucions tangibles. Que no es pot parlar de models generals i de somnis col·lectius si no es té la capacitat de generar solucions concretes per a problemes concrets.

Sisena reflexió. Totes les modes i totes les masses piquen. És el cas del fals paradigma de la ciutat intel·ligent, del fracàs de l’etiqueta de smart cities quan la intel·ligència de veritat és posar el coneixement a la disposició de les solucions. Solucions intel·ligents per a problemes complexos. Passa el mateix amb els excessos de la mobilitat sostenible que sent un objectiu altament desitjable pot esdevenir una caricatura d’objectiu si es violenten els principis bàsics del disseny urbà. Hem vist autèntics nyaps de carrils-bici que no ajuden sinó que entorpeixen amb perill.

Setena reflexió. Les noves polítiques per a la tercera dècada del segle XXI passen per desmuntar, per desfer, la teranyina de les inèrcies i de les pors. Trencar el paradigma que ho atura tot, clarificar i simplificar la normativa, accelerar els tràmits i fer que la racionalitat imperi per damunt de comportaments esporuguits. La llei és la llei i s’ha de complir. Però les urgències estan renyides amb les pors i és imprescindible recuperar el ritme dels terminis dels expedients i de les resolucions.

Setena reflexió. L’alcalde no és la solució, és només la visibilitat. La solució són els equips. La discrecionalitat necessària és l’exercici del poder per prioritzar i jerarquitzar les decisions i les actuacions.

Vuitena reflexió. Cal sortir dels despatxos i abandonar la comoditat del despatx i de la gestió per la gestió. Cal escoltar la ciutat, cal auscultar-la. Al carrer, en els barris, en els bars, a les escoles, a les entitats i associacions. Cal viure el pàlpit de la ciutat amb les antenes ben posades, amb un fonendo per captar el fons de la respiració.

Reflexió final. El treball municipal requereix dedicació, coneixement, passió, entusiasme, coherència, sentit comú, honestedat, austeritat. Es tracta de generalitzar unes pautes de comportament moral i polític que posin per davant el sentit de l’interès col·lectiu, el predomini del bé comú per damunt del bé privatiu i individual.

Ara que s’acosten eleccions, ara que es preparen equips, ara que es trien candidats i candidates, ara que es descobreix la part més noble i la part més miserable de la política és quan ha de prevaler per damunt de tot una idea de la ciutat i de la representació que respongui als valors bàsics que hem compartit entre tots i que ens han fet créixer democràticament i socialment.

Compartir l'article

stats