Cap a tres quarts de nou aparco al costat d’un centre de primària i ESO. M’espero a baixar perquè estic escoltant per la ràdio que els joves de l’Iran continuen amb les protestes contra els guardians de la moral pública que manen a les dones com han d’anar vestides. Tant de bo sigui una revolució i fotin una coça al cul a aquests aiatol·làs.
Me n’adono que una colla de noies adolescents entren a l’escola i moltes van vestides amb uns pantalons molt curts lluint les cuixes tot i la baixada de temperatures. Penso en la sort que tenim que aquí no tinguem aquella repressió i que no hi ha res millor que la llibertat. Passen els minuts i veig que anar amb les cames a l’aire forma part d’una certa uniformitat i que és així com moltes adolescents van a classe. Hi tenen dret. És la seva llibertat. I seria absolutament inapropiat que aquesta exhibició del cos generés cap comentari per part de ningú perquè els nostres guardians de la moral ens cridarien l’atenció. És una obvietat que les dones poden vestir com vulguin i que mai, mai, mai, això justificarà cap comportament inapropiat de ningú. El que no crec és que els nois d’ara, com que ja hi estan acostumats, no en facin cas. I un be negre amb potes rosses!
Vull fer constar que la meva reflexió no té res a veure amb la moral i la decència en el vestir. El que em pregunto és si aquestes jovenetes vestirien igual al casament de la seva germana o a l’enterrament de l’avi. No cal exagerar, però hauríem de convenir que viure en societat requereix normes i, entre fer-les anar amb faldilla atavellada i jugar a veure qui porta els shorts més curts hi ha molt de camp. I tinc molts dubtes que aquesta uniformitat sigui l’apropiada per anar a classe. Digueu-me carca. Em consta que les escoles ja han llençat la tovallola i que moltes mares també. És la seva llibertat i s’ha de respectar.
I em pregunto també si són veritablement lliures a l’hora de triar vestuari o viuen pressionades per portar aquest uniforme i quantes d’elles se sentirien excloses del grup si no s’apuntessin a la moda.
Insisteixo que no és una reflexió sobre la moral d’exhibició del cos. Personalment soc partidari, per exemple, que a totes les platges tothom que ho vulgui hauria de poder prendre el sol o banyar-se conill. La meva és una reflexió de comportament social i de pressió a la llibertat individual. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
