Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Callol

Junts no sap què ha de fer

Els fets dels darrers dies a la política catalana i especialment al govern de la Generalitat, donen algunes pistes de quin és l’estat de cada un dels partits «aliats» en l’executiu. No és que fins ara no haguéssim vist indicis sobre quin dels dos estava més fort, tenia menys por i estava més preparat per a la batalla, però ara en tenim algunes certeses. Anant als fets, Junts, que ja feia setmanes que embolicava la troca sobre si sortir, o no, del govern no havia dissimulat gens la divisió interna, fet que no l’ajuda a traslladar una imatge de fortalesa i serietat a la societat.

Van ser els primers a colpejar, és cert, i van aconseguir un cop d’efecte demanant a Pere Aragonès sotmeti a una qüestió de confiança i després dient que sigui Esquerra qui marxi del govern. Una operació d’aquestes característiques no es pot fer esperant que el contrincant quedi noquejat i no respongui o ho faci suaument. Era d’esperar que Aragonès, que ja havia donat senyals de no estar per orgues, reaccionària amb contundència. Ho va fer cessant el número dos de l’executiu, o cosa que és el mateix, el número u de Junts al govern. I no va esperar ni 24 hores a fer-ho. A casa ens deien: no voleu caldo, dues tasses. O qui no vulgui pols que no vagi a l’era. La pilota havia anat a la teulada de Junts i estava per veure com seria la resposta. Igual de contundent? La resposta és que no n’hi ha hagut. L’únic que ha fet Junts és llançar-la endavant, xutar a l’espai, guanyar temps perquè no sap què ha de fer, o hi ha tanta divisió que no són capaços de prendre una decisió clara.

A ERC també hi ha divisió. No és cap secret que Oriol Junqueras i Pere Aragonès tenen visions diferents d’algunes coses i la marxa de Junts del govern n’és una. El president del partit era procliu a fer fora els consellers postconvergents i el cap de l’executiu preferia esperar. Finalment, es va optar per un camí entremig que, a més, posa contra les cordes els encara socis. Els republicans també estan dividits, cert, perquè fa temps que Junqueras busca el seu lloc després de sortir de la presó i Aragonès no ha parat de treure pit. A diferència dels socis, però, no se’ls nota. Els tertulians i opinadors pràcticament no en parlen i, per tant, no es fa tan evident davant l’opinió pública.

Dijous al vespre, després d’hores i hores de reunió, Jordi Turull va dir davant les càmeres i quan no feia 30 segons que parlava que les decisions s’havien pres per unanimitat. Quan fa tan poc temps que estàs parlant i t’has de justificar d’aquella manera, vol dir que ni tu mateix et creus el que estàs dient. Podem suposar que hi va haver divergències i que per això es va tardar tant de temps a trobar la «unanimitat»; o podem pensar que en realitat no n’hi ha d’«unanimitat» i que només es va tardar a trobar la fórmula per intentar fer creure que estaven tots d’acord. Sigui el que sigui, Jordi Turull i Laura Borràs van ser incapaços de tornar la pilota en condicions a Esquerra, fet que els deixa en una posició d’absoluta debilitat.

Quan comences un pols, has de saber que el pots perdre i has de calcular cada una de les situacions i com hi pots respondre perquè no es noti que has fracassat. Això és el que de moment no ha fet Junts que, per si no tenia prou, a un conflicte se li n’hi afegeix un altre: el de la candidatura a Girona. Quatre mesos després d’haver anunciat el relleu de Marta Madrenas són incapaços de mantenir la nova cap de llista, deixant-la en evidència a ella i als que la van proposar. És la història de sempre d’aquest partit a Girona, com va explicar molt bé en Tapi Carreras en aquest diari aquesta setmana. Va passar amb Salvador Martí, amb Carles Mascort, amb Albert Ballesta i ara amb Assumpció Puig. Sembla com si no fossin capaços d’encertar a la primera. Potser per això, ara han optat per guanyar unes setmanes de temps i esperar si, mentrestant, Aragonès s’ho repensa. Poden esperar asseguts. No crec que el president de la Generalitat canviï; més aviat penso que s’ho mirarà des del sofà amb els peus sobre la taula.

Compartir l'article

stats