Imagino que pel fet de ser professor m’ha arribat un email, d’aquells massius, gens personalitzat. Em recorda que el 5 d’octubre, ara mateix, se celebra el «Dia internacional del docent». Inclou un vídeo i el remitent és EduCaixa, l’agència de projectes i programes educatius de la Fundació «la Caixa». Ara bé, el missatge podria venir de qualsevol altra entitat, sindicat, marca o associació.

És molt maco, dura només un minutet, i s’hi diu que els «profes» donem veu i pertinença als alumnes, i que els fem possible el seu futur. I que estem millorant el món.

I després, què?

Investigo i descobreixo que aquesta commemoració anual la promou des de fa anys la Unesco, però que també s’hi associen força altres ens internacionals. Es demana que –arreu del món– «els docents puguin disposar de contextos propicis, de formació adequada de qualitat, i de garanties sobre els seus drets i responsabilitats» (Irina Bokova, Unesco).

I aleshores?

M’ho pregunto perquè les paraules se les endú el vent, i les quatre actuacions recents i maldestres de sindicats i de responsables polítics fan avergonyir encara més a qualsevol que cregui realment en l’educació. A veure què els sembla això: i si el 5 octubre fos una ocasió per demanar «fets», i no pas «declaracions»? Atenció i cura de la formació dels professionals docents en lloc de paraules emotives de fals contingut?

En qualsevol cas, gràcies als qui –amb humilitat i discreció– ens doneu suport.