Diari de Girona

Diari de Girona

Carlos Arbó

Junts ensopega de nou

La comitiva de Junts desfilant pels carrers del barri gòtic de Barcelona era la imatge punyent de la derrota. Eren les onze de la nit quan Jordi Turull, Jordi Puigneró i Laura Borràs, seguits per un grapat d’incondicionals, caminaven amb rostres compungits sota la llum somorta dels fanals penjats a les parets. Venien del Palau de la Generalitat.

Laura Borràs, presidenta de Junts, amb jaqueta blanca sobre un vestit entallat caient fins als turmells, mostrava el contrast cridaner de la seva indumentària en comparació amb les americanes fosques dels dos acompanyants.

Jordi Puigneró, el vicepresident expulsat del paradís per la seva deslleialtat, coneixedor del seu allunyament del nucli de poder, portava corbata de dol i lluïa cara de pomes agres.

Jordi Turull, secretari general de Junts, finalitzada la reunió de tres hores amb Pere Aragonès, marxava amb la mirada perduda després d’haver rebut una bona estirada d’orelles.

Els dirigents polítics es perdien en la foscor de la nit conjurant-se per, en una trobada del comitè executiu l’endemà, donar una resposta contundent a la humiliació soferta.

Doncs, res de res. Malgrat deliberar des de les deu del matí a les vuit del vespre, aprovaven un altre ultimàtum al president Aragonès. A banda de la restitució de Puigneró, demanaven redefinir la taula de diàleg (per negociar l’amnistia i l’autodeterminació), constituir una direcció estratègica entre partits i entitats independentistes (liderada pel fantasmal Consell per la República) i aplicar una estratègia unitària en el Congrés dels Diputats (tots a una contra el govern de Madrid). Era demanar la lluna en un cove.

El termini d’una «negociació exprés» acabava el diumenge dia 2. I Junts sotmetrà a votació de la militància els dies 6 i 7 d’octubre si continuen o surten del govern. Els dirigents, sota l’excusa de donar veu als afiliats, defugien la responsabilitat de trencar i passar a l’oposició. De fet, els interessos creats alimenten la seva covardia perquè, si triomfa l’opció d’estripar-ho tot, els càrrecs de confiança aniran al carrer i el partit iniciarà una travessia pel desert.

La direcció de Junts persisteix en la tàctica del tot o res, ficant-se en un bon embolic. Ensopega de nou quan vol assolir d’avui per demà l’objectiu estratègic «d’un estat independent en forma de república», la pregunta del referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017.

Per més inri, en una intervenció telemàtica per als reunits a l’Arc del Triomf, Puigdemont clamava que no calia tornar a fer cap referèndum i que el que es va fer va ser una victòria rotunda. Són deliris d’un mentider compulsiu que viu en un món virtual.

Admetran que un insurreccional «desbordament democràtic permanent» no hi és, ni se l’espera?

Compartir l'article

stats