La crisi entre ERC i JxCat té un mal pronòstic. L’amenaça llançada pels postconvergents d’abandonar el govern els ha tornat com un bumerang i a hores d’ara sembla que sigui ERC qui els empenyi a l’oposició. Després de la provocació d’Albert Batet de demanar a Aragonès que se sotmetés a una moció de confiança si no complia els acords de govern pactats amb JxCat, el president de la Generalitat va apujar el to i va ensenyar la porta de sortida als seus socis si no acceptaven les seves condicions.
A JxCat es troben ara en una situació realment complicada, perquè tot i tenir només un diputat menys que ERC, el partit d’Aragonès i Junqueras és qui lidera el govern. A Junts han vist com en pocs mesos els dos càrrecs més importants que tenien eren apartats. Primer, Laura Borràs va ser suspesa del càrrec de presidenta del Parlament per la seva imputació per un presumpte cas de malversació a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), a petició de tots els partits inclòs ERC. I ara, el vicepresident del govern ha estat destituït pel president per pèrdua de confiança. En aquest cas encara ha estat més dolorós, perquè Pere Aragonès no ha perdut la confiança en el conjunt de consellers de JxCat, sinó que només ho ha fet amb el vicepresident, és a dir, amb el màxim representant de Junts al govern i el motiu esgrimit és que no va informar-lo que el president del seu grup parlamentari li llançaria allò de la moció de confiança.
Ara han aflorat amb tota la seva cruesa les diferències entre ERC i JxCat, però venen de lluny. Uns i altres es tenen desconfiança mútua. La taula de diàleg és un dels motius de les desavinences. Mentre que des d’ERC confien trobar punts d’acord amb el govern central, a Junts no en donen ni un duro, perquè desconfien de la voluntat del govern central i de l’Estat de trobar punts d’acord. De fet, les diferències entre els dos partits ja van aparèixer a l’hora de formalitzar la composició de la taula de diàleg, perquè mentre des d’ERC es considerava que era una negociació entre governs i que només en podien formar part membres dels dos executius, des de JxCat es defensava que hi poguessin participar els representants dels partits, més enllà de si eren membres del govern o no.
Cal recordar que a la primera reunió de la taula de diàleg, que es va produir en el govern de Quim Torra, en van formar part, a més de membres del govern, Elsa Artadi i Josep Rius, de JxCat, i Marta Vilalta i Josep Maria Jové, d’ERC. És a dir, que tant un partit com l’altre hi tenien representants que no formaven part de l’executiu. En canvi ara, el president Aragonès, que era vicepresident amb Quim Torra, va dir que no, que a les reunions només hi podrien assistir membres dels dos governs.
Pere Aragonès confia en què si ha de governar en solitari podrà jugar la carta de la geometria variable i que, per les qüestions socials, comptarà amb els vots dels partits d’esquerres –PSC i En Comú Podem–, reeditant el tripartit parlamentari. I per les qüestions nacionals espera obtenir els vots de JxCat i la CUP. Però això, que sobre el paper podria semblar fàcil, pot ser un camí difícil de transitar perquè un govern amb 33 diputats de 135 serà presoner de tots els grups que el puguin d’ajudar.
Si la ruptura es fa efectiva, els dos grups que ara formen la coalició de govern no trigaran a enyorar temps passats quan existia una aparent unitat de l’independentisme i es parlava de la majoria del 52%. Una majoria que ara ja es veu que no ha estat mai real, perquè tenen criteris diferents.
