Per més màquines artificials que sembla que ens ajudin a avançar millor, en el nostre dia a dia, els humans, sense saber perquè, hi ha moments que plorem inesperadament i no entenem aquest descontrol. És a dir: no hem sabut controlar aquell emotiu moment. Aquest fet, l’hem pogut veure amb gent reconeguda mundialment quan fan un canvi vital en la seva vida i ho volen expressar públicament. Vull dir, que ara que sembla que tot ho dominem gràcies als aparells diversos, de cop, la nostre ment ens pot deixar indefensos sense entendre res de res. Millor dit, ens avisa de què nosaltres som de carn i ossos, res a veure amb les mecàniques fredes de tots els aparells que ens rodegen. Està bé pensar-hi. Ja és hora d’acceptar que el món humà, que riu i plora, no necessita de cap estri mecànic. Sembla impossible pensar que podem viure vibrant segons el que veiem i sentim. Ser sensible i sentir-ho, ajuda molt a estar viu. Aquest escrit, segurament hi haurà gent que no l’entendrà. Llàstima.