La victòria de Georgia Meloni a Itàlia ha encès algunes alarmes. Com si els resultats haguessin estat una gran sorpresa. «Oh, de veritat els italians voten la ultradreta?» Sí. Igual que molts francesos, hongaresos, polonesos, alemanys, nord-americans, espanyols, catalans i, també, bastants suecs segons va quedar demostrat en les darreres eleccions al país nòrdic del passat setembre. I per què ho fan? Què hem fet malament?, es pregunten molts intel·lectuals d’esquerres d’arreu del continent. Doncs precisament han fet malament això. Fer-se massa preguntes teòriques i trepitjar poc el carrer per veure què està passant.
«L’augment de l’extrema dreta revela que molta gent sent que l’estat del benestar no els està donant el que tenen dret a esperar», explicava l’escriptora escandinava Elisabeth Asbrink després que Demòcrates de Suècia, amb un programa centrat en l’antiimmigració, es convertís en la segona força més votada al seu país. Aquest sentiment de desprotecció que ha anat creixent entre les classes treballadores, fins i tot en un país com Suècia, que dibuixava Asbrink concorda amb el que, en una entrevista en aquest diari en motiu del seu nomenament com a doctora honoris de la Universitat de Girona, argumentava la sociòloga Marina Subirats. «La gent a qui se li ha desfet el seu món està furiosa; i si surt algú que va contra l’establishment s’hi apunten. S’ha vist als Estats Units, a França amb gent decebuda, desanimada... És un perill brutal, perquè si no es reconstrueix un món més solidari, podem tenir uns feixismes terribles». Subirats avisava que, si no vol deixar tot el camp lliure a les formacions d’ultradreta perquè continuïn creixent, les esquerres han de saber combinar la preocupació per l’ecologisme i el feminisme amb la defensa d’una classe treballadora que veu com el món que coneixia se li està enfonsant: «La nova esquerra és el feminisme i l’ecologisme sempre que assumeixi, també, els temes de desigualtats socials. S’ha d’encaixar bé perquè, lògicament, dins del feminisme hi pot haver gent de dretes i perquè l’ecologisme també pot ser mirat amb recel per part d’una classe obrera com se li van tancant les fàbriques».
En altres paraules, voten Meloni i voten Vox perquè pensen (equivocadament) que aquests sí que els hi fan cas.
