El nom de Joan Matamala era un dels que va sonar, entre molts altres, a partir del dia que es va saber que una part de Junts volia canviar l’aleshores candidata a l’alcaldia de Girona, Assumpció Puig. «Podria ser un bon candidat», va dir algú a la redacció, i potser tenia raó. No se li coneix gestió pública perquè no n’ha fet, però és un empresari conegut a la ciutat, si menys no, en els cercles votants de JxCat. Matamala, germà de l’encara més conegut Josep Maria «Jami», ha sortit del partit i ho ha fet donant un cop de porta; «tip i fart» de l’organització i pel bloqueig a Puig.
Algú hi ha que sap dir les coses pel seu nom i no s’amaga, i és de valorar el seu pas perquè no deixa de ser un esperit crític necessari en qualsevol grup. Si algú havia pensat que Joan Matamala podria ser el nou candidat, ja se’n pot ben oblidar o molt haurien de canviar les coses. Tot i que tractant-se de Junts, no hi ha res impossible i mai es pot dir que s’ha escrit l’última paraula.
El retorn d’Enric Vilert
M’ha sorprès veure que Enric Vilert té ganes de tornar a la política. Per qui no ho recordi, Vilert va ser alcalde de Vilablareix (1999-2011) i president de la Diputació de Girona (2007-2011) per Esquerra Republicana i el seu pas pel sector públic va ser controvertit. Va marxar de la política i poca cosa se n’ha sabut d’ell des d’aleshores.
Fins ara, que ha dit que es vol tornar a presentar a les eleccions municipals de l’any vinent. Ho ha fet amb un anunci. Un anunci per trobar gent. Gent que vulgui formar part de la seva candidatura. No és habitual que un candidat utilitzi aquesta estratègia que només pot voler dir dues coses: 1) que pretén el màxim de pluralitat al seu grup o 2) que fins ara no ha trobat persones que el vulguin ajudar. Cadascú és lliure de pensar quina de les dues opcions pot ser la vàlida.
La lliçó de Salvador Sunyer
El director de Temporada Alta tranquil·litza dient que «no tindria cap sentit» que el festival es fes en un altre lloc que no fos Girona. És una resposta a una pregunta de la periodista de Diari de Girona Alba Carmona arran de la programació d’un espectacle a Barcelona. Però aquesta no és l’única dada important de l’entrevista publicada divendres.
També és transcendent la clarividència que té el saltenc sobre quin ha de ser el futur a llarg termini de la cultura i en especial el teatre a Girona i el seu entorn més immediat. Sunyer fa anys que avisa que és necessari un nou escenari que permeti portar obres que amb les infraestructures actuals és impossible que es puguin veure aquí. I explica la seva idea del model que té al cap: Canal de Salt, Teatre Municipal, Auditori i aquest possible nou espai, que ubicaria lluny del centre de la ciutat, en un barri, que servís d’aglutinador i que permetés espectacles artístics que ara no tenen lloc. Tota una lliçó.
