Després d’un parèntesis de dos anys a causa del covid-19, recentment va tenir lloc al Castell de Biart a Masarac la tradicional Festa del Dia Mundial del Turisme, amb l’assistència d’un vertader munió de convidats. Hi havia gent de tota mena: industrials del sector, diputats, alcaldes, regidors, periodistes, proveïdors i àdhuc representats dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i del Exèrcit de Terra, encapçalats per tot un coronel de la Guardia Civil, la qual cosa donava a l’esdeveniment cert aire de Dia de les Forces Armades. Les personalitats que varen brillar per la seva absència, i bé que molt oportunament i de manera molts expressiva i encertada ho va assenyalar el presentador de l’acte, el periodista Pitu Anaya, varen ser el conseller de Treball, així com el de Turisme i la directora general. Segurament en aquells moments estaven molts ocupats barallant-se amb els seus respectius socis de govern i varen considerar que no valia la pena acudir a un acte, per a ells, tan poc considerable com el que se celebrava a Masarac.
Els parlaments d’alguns dels polítics que varen ocupar el faristol, després que la jove hereva del títol de vescomtessa de Biart fes una intervenció de benvinguda curta i encertada, foren l’exdiputada al Congrés de Madrid, actual cap dels serveis territorials de la Generalitat a Girona i secretària del partit (ERC) a la ciutat de l’Onyar, la cassanenca Laia Cañigueral, que, com és habitual en ella, no va parlar del que fins ara no havia fet el govern que ella representa a favor del sector turístic malgrat havent promès de forma reiterada que en farien la mar i no varen fer absolutament res. Però sí que va parlar, i molt, del que, segons aquesta senyora, faran pròximament, que tots sabem que tampoc ho faran. Va ser un discurs carregat de tòpics de manual capaç d’avorrir un ramat d’ovelles. Un altre orador va ser el senyor Miquel Noguer, president del Patronat de Turisme, que també ho és de la Diputació de Girona. Una vertadera demostració de com es pot estar una eternitat dissertant i no dir res absolutament. De la seva intervenció només podem recordar una tediosa tirallonga d’estadístiques de dubtosa credibilitat i molt poca cosa més. També va intervenir el senyor Jorge Marichalar, president de la Confederació Estatal d’Hostaleria. Però com que aquest senyor resideix a les illes Canàries i amb prou feines coneix la situació del sector hoteler gironí, lògicament, només es va limitar a parlar de la situació de l’hostaleria a nivell canari o estatal.
I per últim es va servir el plat fort, més esperat i mai decebedor de la festa, el discurs del President de la Federació. Un Escudero més tranquil i assossegat que mai, molt menys vehement que en anteriors ocasions, però no menys contundent. Va repassar un per un tots els greuges, o al menys els més greus i punyents actuals, que el sector ha denunciat, i seguirà denunciant les vegades que faci falta, a les diferents administracions. Va assenyalar que, segons una recent estadística portada a terme per la mateixa Federació, un 60 % d’hotels de tipus familiar es veuran obligats a arriar veles si no es solucionen els greus problemes que els acuiten. Que aquest any, malgrat que els nivells d’ocupació no han estat baixos, el compte de resultats de la majoria dels hotels serà molt minso degut al brutal augment no únicament de les matèries energètiques, si no també de tots els altres costos bàsics com els productes alimentaris –Catalunya és la comunitat de l’Estat on aquesta pujada ha estat més forta–. Les absurdes magallades com l’irracional canvi del calendari escolar o la prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants. Cada vegada que als polítics responsables de la promoció del sector turístic els posen una carxofa al davant diuen que cal desestacionalitzar la temporada, i tot seguit dicten normes que van clarament en sentit contrari. No hi va faltar una referència al codi penal, que segons Escudero s’ha d’endurir per evitar que quan un delinqüent és detingut entri per la porta d’un jutjat i surti per una altra. Que s’ha de treure més rendiment de l’aeroport intentant atreure més companyies aèries i aconseguint que Renfe emplaci una parada a Vilobí d’Onyar. Una moratòria per als empresaris que escanyats per la situació no poden tornar el crèdits ICO, i algunes coses més.
Com es pot veure amb l’atapeïda Carta al Reis que el president els ha tramès a través de les diferents administracions, no s’ha quedat curt. Ara veurem quina serà la contesta dels Mags. De totes maneres, els antecedents que tenim d’ocasions similars anteriors no ens permeten ser gaire optimistes.
