Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

Les dificultats de Junts

Junts camina cap a la marginalitat política. Després que les seves bases decidissin abandonar el govern de la Generalitat, hom es pregunta de debò si es tracta d’un moviment o d’un partit polític. La resposta sembla clara: es tracta d’un moviment que agrupa independentistes de tota mena i d’un munt d’ideologies que tenen com a líder Carles Puigdemont.

Els dirigents de Junts que pretenien organitzar-se com un partit polític han fracassat i serà bo veure què faran els Giró, Alsina, Rull, Trias o Calvet, només per posar uns exemples, davant d’una situació com aquesta. Al marge d’ells, Turull. El secretari general, abans de patir una derrota contundent, preferí abstenir-se del debat i fer-se l’orni quan a inicis de la proppassada setmana havia anunciat que faria públic el seu vot, tot afirmant que no es podia posar de perfil en una votació transcendental com aquesta.

Els guanyadors de torn són la guàrdia pretoniana de Carles Puigdemont. Molt significatives foren les paraules d’Alonso-Cuevillas quan el mateix dijous parlava d’un possible trencament de Junts i el dissabte, en conèixer els resultats, demanava remar tots plegats en la mateixa direcció.

En un moment de crisi i d’emergència econòmica, fruit de la guerra a Ucraïna, els que encara es significaven com a hereus de Convergència abandonaren les responsabilitats de govern. I ho han fet sense l’aprovació dels pressupostos, la qual cosa és una autèntica irresponsabilitat. Han posat per davant els interessos propis abans que els del país. I això tindrà unes repercussions electorals que no han sabut avaluar, tot deixant-se portar per un fanatisme que només serveix per donar protagonisme a un Carles Puigdemont que està perdent a glopades el pols del país.

Ara el grup parlamentari de Junts no tindrà més remei que fer oposició i competir amb la CUP. Deixaran un espai electoral central orfe del qual ja se n’ha apoderat un home tranquil com Salvador Illa.

En les darreres declaracions del cap de setmana, Laura Borràs continuava esgrimint que després de la renúncia dels consellers de Junts qui perd és Pere Aragonès i qui guanya és el seu partit. I dels ciutadans qui se’n recorda? Se li hauria de fer memòria a aquesta presumpta corrupta que hi ha molta gent que cada matí ha d’aixecar la persiana i que les picabaralles internes els provoca urticària i els fa la vida més complicada.

I Jordi Turull ha manifestat que el president amb 33 diputats ha de sotmetre’s a una qüestió de confiança o convocar eleccions. Lamentable el posicionament d’un secretari general que, si hagués estat equànime, hauria presentat la dimissió la mateixa tarda del dissabte. I demanar ara eleccions és d’una inconsciència absoluta.

Gràcies a Convergència, Junts continua gaudint d’una presència important al territori. I aquests líders als pobles i ciutats són persones dedicades a governar i no a situar-se en una competició per l’electorat antisistema que ja el representa la CUP.

És difícil que aquests alcaldes i regidors –llevat d’excepcions com les de Madrenas– hagin pogut entendre com els seus capdavanters abandonen el govern de la Generalitat i desconnecten d’una ciutadania que viu una situació econòmica complicada, una crisi energètica impressionant i un PIB desbordat. Certament, amb una actitud com la dels darrers dies, Junts camina cap a la marginalitat en el panorama polític català que es pot veure dominat al llarg dels propers anys per un clar bipartidisme. Amb el nou govern, Aragonès amplia la base d’ERC amb noms com els de Nadal, Campuzano o Ubasart, mentre Salvador Illa guanya cada vegada més vots. Difícilment, restarà espai per una formació que, enlloc de cercar punts de trobada, intentarà tensar la vida política tot rebent ordres des de Waterloo. Com molt bé va dir Giulio Andreotti, set vegades primer ministre d’Itàlia, el poder desgasta sobretot quan no es té.

Compartir l'article

stats