La pregunta recurrent sobre tecnologia en tot tipus de fòrums i trobades professionals és aquesta: què han de fer les empreses per implementar la indústria 5.0 en els seus processos productius? I és que, quan la majoria dels agents econòmics, polítics, socials i culturals encara no s’havien acabat de familiaritzar amb la quarta revolució industrial, irromp la cinquena, basada en les mateixes eines –intel·ligència artificial, internet de les coses, big data, blockchain…–, però clarament orientada cap a la sostenibilitat. Analistes com Andreas Eschbach simplifiquen la qüestió responent que allò crucial és desenvolupar «una nova comprensió de la col·laboració entre les persones i les màquines». En altres paraules, es tractaria de facilitar que el coneixement dels empleats de les companyies s’incorporés amb naturalitat al plantejament digital de fàbriques, oficines… No n’hi ha prou, doncs, que els treballadors controlin les màquines. Aquestes s’han d’alimentar del que saben els humans. Els experts estan intentant tranquil·litzar les organitzacions que encara no havien avançat excessivament en el desplegament de la indústria 4.0, perquè es pot ingressar en la cinquena revolució sense haver consumat la quarta. Això sí, hi ha d’haver un cert grau d’automatització a les tasques. Si no, el retard serà tan acusat que costarà iniciar la remuntada.
