Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

Les nenes estan obligades a ofendre’s

No sé què s’han cregut les noies del col·legi major Santa Mónica, que no se senten ofeses pels càntics dels seus companys de l’altra vorera. Igual s’han cregut tan lliures i empoderades que tenen dret a no sentir-se vexades si així els plau. D’això res, nenes, aquí hi ha uns guardians de la moral que són els que manen, i si ells us ordenen ofendre-us, vosaltres us heu d’ofendre. L’empoderament era això. Ja aniran aprenent, ja, ells i elles, que la moralina abans venia de la dreta i ara de l’esquerra, però que el que no canvia és que sempre són els vells -biològics o mentals, tant li fa- els qui diuen als joves que el que fan és lleig. Fa un segle, les àvies titllaven de pendó a la noia que es deixava besar a l’abric d’un portal fosc, no importava si era consentit. Què dic, pitjor encara si era consentit. Doncs les noies que no s’ofenen davant càntics grollers, igual, uns pendons és el que són, per deixar-se. I es creien lliures, les molt il·luses.

A ells se’ls condemna per càntics masclistes i a elles per no sentir-se ultratjades, ja haurien de saber els joves que només poden cantar el que els adults consentin, i que han d’ofendre’s molt, però molt, quan els adults així ho dictin. Això últim és el més important, perquè si creem una generació de joves que no s’ofenen quan toca, a veure com els dominem demà. Una comença no ofenent-se, i acaba adonant-se que els qui diuen protegir-la, en realitat pretenen subjugar-la.

Aquestes coses abans se solucionaven amb una visita al despatx del director i ara són assumpte d’estat, la modernitat era això. O potser és que a Espanya no hi ha altres motius de preocupació, per això polítics de tots els partits, la fiscalia i la totalitat de mitjans de comunicació han dedicat esforços a denigrar els xavals. I les xavales, sobretot les xavales, que a veure què s’han cregut, amb això de no sentir-se agreujades com damisel·les romàntiques. Les pobres noies acabaran amb un embolic al cap. Quan ja les havien convençut d’empoderar-se i ser iguals que els homes, ara resulta que no, que si els canten una cançó grollera han de xisclar i córrer a amagar-se sota les faldilles d’una institutriu fins que surti algú a defensar-les. Per a no fer-li el joc al masclisme, han de fer el joc als qui les tracten d’indefenses o d’idiotes.

Pel que sembla, no n’hi ha prou que dues parts acceptin com un joc el que per als guardians de la moral és pecat. Les dues parts no tenen cap dret, el dret està de part dels de sempre, que saben millor que els joves el que els convé. Algunes nits, el meu veí del tercer segona crida tan fort «Gossa! T’agrada això, oi?», que la primera vegada vaig pensar que s’havia comprat una Yorkshire i li donava el sopar. Fins que vaig escoltar la seva dona cridant encara més fort «Sí! Sóc la teva gossa!». En la pròxima reunió de veïns els reconvendré a tots dos, a ell per denigrar la seva senyora -i això que no sé què li dóna exactament- i a ella, per no ofendre’s. Que s’assabentin que la nostra és una escala amb un irreprotxable sentit de la moral. A més, potser el dia de demà tots dos són jutges o polítics, com s’ha dit dels pobres nois de l’Elías Ahuja i el Santa Mónica, perquè així ens sumem tots a la seva lapidació.

Jo continuo preferint la immoralitat a la moralitat, però no em facin cas, és que jo encara sóc jove.

Compartir l'article

stats