Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Molet

La solitud d’ERC al Parlament

El president Pere Aragonés intervindrà aquest dimecres al Parlament per explicar els canvis en el govern després de la sortida de JxCat i, naturalment, es visualitzarà la solitud parlamentària d’ERC. Tal com han anat les coses, Aragonès no podrà comptar amb la complicitat dels partits independentistes, els que formaven part de la majoria del 52%, perquè JxCat i la CUP no comparteixen l’estratègia d’ERC i, en lloc de donar suport al govern, el que volen és que el president se sotmeti a una qüestió de confiança, perquè consideren que no ha complert els compromisos que va adquirir quan van elegir-lo per presidir la Generalitat.

I pel que fa als altres grups, tret de Ciutadans, Vox i el PP, que no li donaran cap tipus de treva, tampoc podrà comptar amb la complicitat dels Comuns, que han dit que estan disposats a pactes però discutint llei a llei i acord a acord, ni dels socialistes que tot i que sí que han ofert la mà a ERC, la negativa d’Oriol Junqueras a pactar-hi provocarà que Salvador Illa també marqui distàncies.

És curiós que ERC mantingui acords amb el PSOE i amb el govern de Madrid i que, en canvi, no vulgui saber res amb el PSC, amb l’argument que no estan compromesos amb la fi de la repressió, amb la democràcia i amb la idea que el conjunt de la societat ha de definir el seu futur amb un referèndum d’autodeterminació, segons paraules del mateix Junqueras. Si això és el que pensa del PSC, no s’entén que el seu partit col·labori amb el PSOE, sent-ne un dels socis de referència i una de les crosses parlamentàries per mantenir el govern Sánchez.

A més, els grans acords que ERC busca amb el govern de Madrid passen per la desjudicialització del procés i per acordar un referèndum i, de moment, ja es veu que ni una cosa ni l’altra no progressen, perquè tot i que el govern de Pedro Sánchez s’havia mostrat procliu a reformar el delicte de sedició, fa mesos el mateix president va dir que no hi havia la majoria parlamentària per aprovar la modificació. Amb la qual cosa els acusats d’aquest delicte continuen amb l’amenaça d’altes condemnes de presó en el moment en què siguin jutjats.

Pere Aragonès sap que només té assegurats els vots dels 33 diputats del seu partit i que els vots d’altres formacions polítiques seran difícils d’obtenir. En el cas dels pressupostos, que és el més imminent, ja ha vist que JxCat considera que les condicions han canviat i que, per molt que es puguin considerar uns pressupostos fets pel conseller Jaume Giró, donen per fet que hi haurà algun retoc per part de la nova consellera i, a més, argumenten que eren els pressupostos d’un govern de coalició, ara aquell govern ja no existeix i, per tant, els compromisos que havien adquirit els dos socis ja no són vàlids.

Total que la política catalana viurà nous moments d’inestabilitat i les disputes entre els partits no faran res més que aprofundir en el desinterès de part de la ciutadania per la política. Les enquestes continuen dibuixant un Parlament molt fragmentat, en cas que es convoquessin eleccions ara, tot i que la desunió dels independentistes continua donant avantatge al PSC de Salvador Illa.

Si els polítics catalans no volen continuar allunyant als ciutadans de la política, haurien de ser capaços de veure que només amb amplis consensos es pot gestionar el govern de la Generalitat, perquè si finalment cal prorrogar els pressupostos actuals i es perden diners necessaris per afrontar la situació de crisi que tothom vaticina, algú haurà d’explicar a la ciutadania per què no s’han pogut posar d’acord en qüestions bàsiques de país que repercuteixen en el dia a dia de la gent.

Compartir l'article

stats