Quatre minuts i mig per acabar el partit. L’Spar Uni Girona no ha anat en cap moment guanyant per més dels dotze punts de diferència que necessita per eliminar el Villenueve d’Asq francès i jugar, una temporada més, la fase de grups de l’Eurolliga. Cinc punts de la sueca Binta Drammeh canvien la situació. 55-41 en el marcador i les 4.000 persones que dimecres al vespre van anar a Fontajau salten de les seves cadires. La classificació estava encarrilada i s’acabaria confirmant amb el 66-43.Una victòria en un partit de bàsquet? Sí. Però també molt més. La presència de l’Uni torna a demostrar, si feia falta, l’excel·lència d’un projecte cuinat a foc lent per un grapat de gent que s’hi han deixat moltes hores de son durant anys,
El títol de la Supercopa aconseguit fa dues setmanes a Vitòria i la classificació europea de dimecres arriben després, siguem sincers, d’un estiu on tothom veia molts núvols al voltant del futur del club. Núvols en forma de competència en una ciutat que, el passat mes de juny va veure com dos equips masculins, amb tot el que encara aquest adjectiu implica a la nostra societat, assolien l’ascens a Primera Divisió. Aquest estiu es va córrer per aconseguir un abonament del Bàsquet Girona de Marc Gasol a l’ACB i es va girar l’atenció cap a Montilivi pendents d’en quina plantilla aconseguiria fer Quique Cárcel o en quina jornada cauran les visites del Barça de Lewandowski o del Madrid de Benzema. L’Uni semblava que tornava a un segon pla. A treballar amb discreció per, com ha fet sempre, anar remant a contracorrent. Retenir i fer nous abonats no era fàcil, renovar Burke i lligar alguns fitxatges va ser impossible, l’embaràs de Mendy era, al mateix temps, una gran alegria per a la jugadora i un important maldecap per a Laia Palau en el seu no rol de directora esportiva. La llum de l’Uni Girona s’anava apagant? No. Continua resistint. La victòria de dimecres és un pas més en la continuïtat d’aquell projecte somiat fa anys per gent que, de manera més o menys anònima, han anat fent possible el camí de l’Uni. Un somni, i això potser és el més rellevant de la victòria contra el Villeneuve, com el de la nena que dimecres va marxar de Fontajau pensant que ella no vol ser com Lewandowski, vol ser com Binta Drammeh.
