Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Salvador Sostres

Tothom ho sabrà

La Policia va filtrar diumenge que el fill detingut de Joan Laporta era el Guillem, quan en realitat era el petit. A Catalunya tenim mala relació amb la realitat però a Espanya la tenim tan bona que la fem anar com volem. És un escàndol que la Policia filtri aquestes coses, perd credibilitat, facilita el discurs dels peluts, i a més a més els policies que ho van fer van ser uns sapastres que han causat un mal inusual i cruel a una persona que ja té prou situacions difícils i a qui la seva xicota i suposada víctima va acompanyar, exculpar i defensar en tot moment.

Hi ha coses que no s’han d’explicar, i si jo fos la família Laporta em querellaria contra la filtració. En canvi hi ha coses que s’han d’explicar, i quan s’expliquen, s’entenen. Ahir al matí em va escriure Jordi Finestres explicant-me aquesta situació i immediatament vàrem poder corregir l’article al web i ara puc escriure aquí aquest necessari aclariment. Si sempre ho féssim així, tot funcionaria molt millor.

També al voltant del Barça, ha estat notícia la no contractació de Joan Maria Piqué. El periodista convergent va dir que tenia un precontracte signat. Jo, que sóc molt més important que el Joan, i que he fet feines molt més serioses, i de molta menys designació política, no he signat mai un precontracte. Em costava de creure que per col·locar a dit un amiguet de Puigdemont calgués fer tanta comèdia. Però en lloc d’enrocar-se en el silenci, l’evasiva, l’amenaça o la mentida, el club va decidir atendre la meva pregunta i explicar-me que hi havia una oferta signada supeditada a què uns dies després tingués validesa amb la signatura del contracte «i l’operació es tira enrere perquè des del Club ens arriben informacions des de diversos àmbits que el seu fitxatge pot ser problemàtic. Senzillament, primer es pensa que pot aportar professionalment (cosa que el Barça no posa en dubte) però després s’arriba a la conclusió que la seva figura, amb el seu marcat passat polític, no és l’adequada».

La filtració del diari Ara va matar-lo. Aquesta és la realitat. Ben diferent del cas de la Policia, que no ha de filtrar les seves operacions, i que si ho fa hauria de no equivocar-se amb els noms, l’Ara tingué una notícia i féu bé de donar-la. Veient la polseguera que el fitxatge aixecava, el Barça hi va renunciar. És agradable que el Barça respongui a les preguntes, però la militància convergent de Joan Maria Piqué no pot agafar ningú per sorpresa. El seu «marcat passat polític» ja l’havia de saber qui primer es va plantejar de fitxar-lo. De fet, al Joan el volen fitxar pel seu marcat passat polític, però quan es descobreix que estan a punt de fer-ho, hi ha renou i no volen aguantar la pressió. Pel que fa al «precontracte signat» que Piqué diu que existeix i el club no ho desmenteix, em continua costant molt de creure que per arreplegar un apparàtxik caigut en desgràcia calgui fer tants papers de l’auca. De tot el que afecta al club en relació amb aquest senyor, se’n diu fer el préssec, i alguna cosa pitjor.

D’altra banda, hi ha una llista de gent a Catalunya que porta molts anys enfilada a un càrrec per la seva militància. Molts salvadors de la pàtria que porten anys i panys dient que serveixen un país que no només no han millorat sinó que l’han enfonsat amb la seva manera de pensar i la seva incompetència tècnica, professional i moral. Hi ha una generació de barruts que jo crec que hauríem de posar en una llista de morosos –de morositat «nacional»– i obligar-los a treballar en feines de beneficència fins que tornin a Catalunya, com a mínim, una part de la morterada que han cobrat a canvi de fer-nos tant de mal. En aquesta llista, Joan Piqué hauria d’ocupar-hi les posicions primeres, juntament amb el seu amic Jaume Clotet, un altre expert en fer passar bou per bèstia grossa, en destruir tot el que toca, i en acabar amb les carreres polítiques de les persones a qui assessora. El doctor Carretero, Joan Puigcercós i la infame Elsa Artadi són alguns dels seus èxits més sonats.

Hi ha un detall més, en tot aquest cas de Joan Maria Piqué, que és el d’aquesta dignitat de paper d’estrassa amb què els soldats de la nació volen embolcallar els seus actes de suposat patriotisme. El DOGC de dimarts publicava el seu cessament, tot i que ell pomposament havia anunciat que dimitia, just després de creure que l’oferiment del Barça era ferm. Pensant en la imminència dels cessaments dels càrrecs de Junts al Govern, Piqué es volia assegurar una sortida per poder dimitir del seu càrrec. Són aquestes dignitats que només les exaltem quan ens les paguen.

La realitat és que la Policia filtra el que no hauria de filtrar, i la realitat és que ahir, volent fins i tot ser simpàtic amb ell, vaig equivocar-me de fill de president. La realitat és que reconèixer els errors, i presentar disculpa, és l’única manera de ser just i resultar creïble. La realitat és que Joan Maria Piqué porta molts, massa anys, guanyant-se la vida agitant senyeretes, i que això hauria d’avergonyir qualsevol persona decent, i més un com ell que de tanta rectitud presumeix i tant exigeix els altres. La realitat és també que el Barça no por ser tan amateur de dir que s’adona al temps de descompte del passat sectari de Joan Maria Piqué, i que si no està disposat a aguantar pressions de Twitter (perquè com sempre, només es van queixar quatre gats baladrers) no hauria de fer promeses de mec-mec.

I sobretot, nois i noies que ara us esteu fent grans, la realitat és que només el vostre talent i la vostra capacitat us salvaran de fer el ridícul, i que qualsevol argúcia que busqueu per no treballar, més d’hora que tard se us girarà en contra, i quedareu com uns barruts, com uns inútils i com uns pallassos. I tothom ho sabrà.

Compartir l'article

stats