Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Josep López de Lerma

El doble desequilibrat equilibri

Ja pot cantar missa l’Oriol Junqueras, encantador de serps atordides pel processos però encantades d’haver-se conegut en el pou al que han estat arrossegats. I pel cas que la volgués cantar en llatí encara millor. Emperò no és ERC qui té agafat al PSOE per allí on més dol en el cas d’homes, sinó el PSC respecte dels republicans. Així que, si us plau, més numerets no, que ja els tenen practicats tots, i provat ha quedat que són sinònim de mentides. Millor dit: s’ha fet realitat l’acudit del dentista i el seu pacient amb pregunta inclosa. Aquella que diu «oi, doctor, que no ens farem mal»? Explicat per Joaquim Molins asseguts als nostre respectius escons, una llibreria completa sobre autocontrol em va ajudar a reprimir la rialla que em va provocar. En Joaquim, que ja no es troba entre nosaltres, era un artista en això d’explicar acudits.

Ben cert és que els de Junts pel que sigui, menys per a treballar i tenir dignitat institucional, tot inspirant-me amb el company Albert Soler, un geni del periodisme sorneguer, li ho van posar bé al president Pere Aragonès per cessar-los abans de comptar fins a tres. Un servidor havia dit i repetit en aquestes pàgines que amb aquesta tropa de juntaires no es podia anar ni a la cantonada següent. Així que millor a fer vacances fora del Govern de Catalunya que no pas a dins i endemés escridassant tothora al titular de la presidència de la Generalitat. Ara bé, no tot el cost de l’operació l’han de pagar els súbdits del marquès de Waterloo, que en ídol pagà s’ha reconvertit, sinó que el guanyador de l’envit, entengui’s ERC, també ha de costejar part de la festa. Com? Doncs havent quedat amb només 33 diputats fidels com a únic suport al Parlament, la qüestió pertinent és si pot disposar de la necessària estabilitat en seu parlamentària un govern que tan sols disposa de 33 diputats. La resposta és una obvietat: No!, i endemés sense cap tipus de dubtes si afegim que 135 són el números d’escons i que els adversaris disposen de 102. Així que, senyor Junqueras, tot i que sigui de lletres, sabrà sumar i restar, però malgrat les seves estades al Vaticà, no sap multiplicar els pans i els peixos. En conseqüència deixi de vetar al PSC i contempli serè com el seu líder, en Salvador Illa, va creixent en popularitat, en vots i en escons segons totes les enquestes, incloses les que realitza determinat òrgan de l’Executiu català, per la senzilla raó que és impertorbable, raona i diu veritats com temples.

Ho dic perquè tant ERC aquí, com el PSOE i Podem al Congrés dels Diputats, no són res si no es donen suport mutu. Ambdós es troben en un equilibri desequilibrat pel qual o s’ajuden o es va a eleccions anticipades. De fet, quan escric aquestes línies, s’està a poques hores de saber-se si algun dels col·laboradors necessaris per bàsics, com ara Bildu, PNB o ERC, porten a terme la seva amenaça de presentar una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. En la meva opinió són argúcies esgrimides per negociar-los atès que a cap dels tres els interessa anar a eleccions general per dissolució anticipada de les Corts Generals. Tanmateix, em consta per fonts solvents que el PSOE s’està repensant allò d’acabar la legislatura. Pedro Sánchez així ho voldria, no en tinc cap dubte, però membres destacats del seu govern i del seu partit li diuen a cau d’orella que millor unificar-les amb les autonòmiques i les municipals de la propera primavera. Causes?, tres: els torrapipes de les diferents constel·lacions de l’aglomerat Podem, la què està arribant en format atur, empobriment, pensionistes, manifestacions, revoltes al carrer i un llarg etcètera que acaba amb un decreixement econòmic del grans, i, per últim, la por a patir un càstig dels electors en diverses autonomies, com les patides a Andalusia, Múrcia i en part Castella-Lleó amb fugides de votants tradicionalment socialistes cap al PP ara que no hi cap territori on passar la nit de l’emprenyament multidireccional que revelen les enquestes sociològiques.

Mutatis mutandis és el què passa a Catalunya. La inicial supèrbia dels republicans una vegada desallotjats del Govern els insuportables de Junts, ha esdevingut una parada i fonda per repensar l’horitzó més immediat que passa, com a la carrera de San Jerónimo, per l’aprovació dels pressupostos per a 2023. Pel panxacontenta d’en Jonqueras això se li’n fot, però no per un Aragonès disposat a fer-se mereixedor de la confiança fins i tot dels votants de JxCat. Aquests caminen com un cec i mut tocant les parets i el terra amb un bastó d’afectats que estan en saber-se usats. Els del PSC i els d’En Comú Podem ja s’han ofert per negociar-los i per votar-los, mentre el grup polític de Laura Borràs, Jordi Turull, Josep Rull, les gironines Marta Madrenas i Gemma Geis, el pseudobanyolí Miquel Noguer, el figuerenc Josep M. Bernils i tutti quanti fins arribar al mosso injuriós de les xarxes de nom no-me’n-recordo està en disposició de liderar l’oposició amb Vox, Cs i PP. Quin meravellós retrat costumista a la Catalunya d’avui!

Compartir l'article

stats