Tot i les altres temperatures d’aquests dies l’hivern acabarà per entrar i llavors pensarem obsessivament en les factures que ens enviaran les companyies subministradores d’energia per mantenir les nostres llars a una temperatura de confort. Això ha fet que els que tenen la sort de disposar de llar de foc ja hagin encarregat llenya per cremar. En molts casos serà un redescobriment de la calor de la llar encesa que a moltes cases tenen oblidada o que només fan servir en ocasions especials.
He de confessar que, per a mi, hi ha pocs plaers tan bons com encendre el foc a terra en dies freds en els que no tinc previst sortir de casa i que això em porta a pensar en el temps de la meva infantesa en què el foc cremava tot l’hivern. Llavors era molt habitual que a les llars hi fessin vida tres generacions i on hi havia avis, hi havia foc encès. No és cap casualitat que la paraula «llar» designi indistintament la casa on vivim i el foc a terra.
Els historiadors ens han ensenyat que a l’Edat Mitjana, com que no hi havia cens de persones, el càlcul d’habitants es feia amb l’anomenat fogatge, és a dir, comptant els focs o unitats familiars d’un indret determinat.
La llar dona calor i llum i, pels que tenim el privilegi de poder-la gaudir posa un xic de màgia com la que descriu el gran J.M de Sagarra quan parla de Nadal: «Dona un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d’esperit i ens dona un punt d’humilitat de cendra per a estimar un racó dintre l’espai».
Atiar el foc, fer-hi carn o bolets a la brasa, deixar les torrades al punt desitjat –encara que se’n cremi alguna–, torrar castanyes o el plaer d’agafar una brasa amb els molls per encendre la cigarreta (això, és clar, quan fumàvem. Ben mirat, que trist és no fumar!) són satisfaccions casolanes d’hivern.
Consumirem energia quilòmetre zero, amb fusta d’alzina o roure, degudament tallada i portada fins a la porta de casa. No deixa de ser també una festa, entrar la llenya i apilar-la –croc, croc, croc–, més que no pas pagar-la a preu d’or en dosis d’una costellada a les benzineres del país.
És clar que, ja us ho podeu imaginar, els proveïdors de llenya també ho han notat i ho saben, tot això, i encendre la llar no serà, em fa l’efecte, una satisfacció del tot barata. No hi ha felicitat completa. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
