Amb presses, entro amb la meva família en un restaurant a Estocolm. I si dic amb presses és perquè, si bé a Girona fins ara es pot gaudir del bon temps, aquí al matí gela, un ha de rascar les finestretes del cotxe i la temperatura no supera els deu graus durant el dia. I si no vas de pressa, et congeles.
Resulta que a la porta del restaurant arribo a veure que diu «Robot restaurant». Quin nom, em dic sense adonar-me que es tracta d’un suposat local robotitzat. No ve d’aquí, és el típic restaurant suec amb bufet lliure, on es varia una mica el sushi i d’altres menjars clàssics de local xinès. I no m’he equivocat en dir «típic suec», per més que es tracti de menjar d’origen oriental. N’hi ha a dotzenes a totes les ciutats sueques.
Els robots són a un costat dels lavabos, inservibles, ajuntant la pols. Em pregunto què els deu haver passat. La propietària, que parla un suec amb un accent terrible de les Filipines, comenta que feien nosa al mig i la gent hi topava. Pobre Isaac Asimov, penso, i tots aquests escriptors futuristes, el disgust que s’endurien. A més, gasten corrent, i molt, i està molt cara, segons comenta.
Em quedo pensant en el tema dels robots. Moltes màquines funcionen de meravella i tot sembla, si bé encara no arriba al nivell del robotitzat, informatitzat en excés. No és possible caminar per Suècia com per alguna ciutat de Catalunya sense el teu mòbil, i no perquè esperis la trucada urgent d’algú, sinó perquè tot necessita fer servir l’aplicació pertinent.
El Periódico de España, del mateix grup que Diari de Girona, publicava aquesta setmana una entrevista al líder del «Partit Sintètic de Dinamarca» anomenat Lars, un robot. No és broma. Lars és la primera intel·ligència artificial que lidera un partit polític. Però al pobre el van fer opinar sobre la independència de Catalunya i gairebé treu espurnes. Va dir: «Catalunya ha de poder decidir el seu propi futur». I això com a fruit de no sé quantes operacions matemàtiques i algoritmes.
Jo crec que si aquest robot que es va atrevir a opinar sobre la independència de Catalunya fos humà, ja estaria posant les barbes en remull, veient les del veí tallades (els robots inútils del restaurant). Si per al seu futur polític al PSD pensa fer servir una visió tan curta com la utilitzada en el problema català, aviat començarà a acumular pols al costat dels lavabos del partit.
