Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Eduard Rojo Torrecilla

La ministra i els acomiadaments col·lectius

El dissabte 15 d’octubre, la vicepresidenta segona del govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va participar en un acte celebrat a Sabadell, en el marc de la presentació del seu projecte polític «Sumar». A la part final de l’acte, no van faltar lògicament les preguntes que anaven referides, no al projecte polític sinó a la condició de màxima responsable actual dels assumptes laborals. Una va plantejar concretament la necessitat de derogar la redacció actual de l’art. 51 de la Llei de l’Estatut dels treballadors; o, més aviat, era una petició de recuperació de l’autorització administrativa existent abans de la reforma laboral del 2012 perquè una empresa pogués fer un acomiadament col·lectiu.

Vaig tenir coneixement d’aquest debat quan l’agència EFE va difondre la notícia amb el titular «Yolanda Díaz ultima una norma perquè la Inspecció de Treball autoritzi els ERO». En aquest article es recollien algunes de les frases de la ministra, que va anunciar que el seu ministeri tenia «pràcticament llesta aquesta modificació legal», i que «hem modificat la norma perquè la Inspecció de Treball sigui qui controli les causes que donen curs a un expedient», ha assegurat.

A través de quina via jurídica s’instrumentarà el canvi anunciat? Suposa aquest canvi anunciat una modificació substancial respecte al control de la causalitat de l’acomiadament col·lectiu, en relació amb el marc normatiu vigent?

Recordem que la derogació de l’art. 51 de la LET, o més exactament la recuperació de l’autorització administrativa perquè es pugui dur a terme un acomiadament col·lectiu va ser una reivindicació de la UGT i que també va tenir un ferm defensor a Catalunya per Esquerra Republicana, que no cal oblidar que és el grup polític present al govern autonòmic (ara en solitari) i que va haver de conèixer, i mediar a través de la Inspecció de Treball de Catalunya, en l’acomiadament col·lectiu presentat per Nissan Motor Ibérica davant del tancament dels seus centres de treball a la nostra Comunitat Autònoma.

També convé recordar que el debat sobre l’autorització administrativa (a Grècia) com a límit a la llibertat d’empresa va arribar fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que no va tancar la porta a la primera, però sí que li va establir uns límits molt estrictes. No menys important és recordar la transferència efectuada a les Comunitats Autònomes de Catalunya i al País Basc en matèria d’Inspecció de Treball, i ambdues autonomies han dictats els seus propis criteris d’actuació en procediments d’acomiadaments col·lectius, que van força més enllà dels fixats per a l’àmbit estatal per la Direcció General de la ITSS després de l’entrada en vigor de la reforma laboral del 2012.

També cal recordar que a l’acord de govern PSOE –Unides Podem de 30 de desembre de 2019, en el bloc dedicat a «Consolidar el creixement i la creació d’ocupació de qualitat», trobem l’apartat 1.5.6, en què les parts signants van acordar «revisar les causes de l’acomiadament per fer més precisa la definició de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i reforçarem el paper de la ITSS i l’autoritat laboral en el control dels acomiadaments col·lectius i en altres expedients de regulació d’ocupació». És a dir, allò que va llançar la ministra Yolanda Díaz com a «anunci» en el seu acte del seu projecte polític, estava recollit a l’acord de govern, si bé va quedar fora de la reforma laboral operada pel reial Decret-llei 32/2021 de 28 de desembre.

Quina via serà utilitzada per ampliar les competències de la ITSS en el control de les causes dels acomiadaments col·lectius? Pot ser sens dubte la modificació del criteri operatiu 92/2012, del qual, per cert, se’n va denegar el coneixement públic, sol·licitat per via administrativa, per considerar la Direcció General de la ITSS, en escrit de 13 de gener de 2015, que «... el lliurament de la informació esmentada pot suposar un perjudici per a les tasques de recerca, control de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en aquests supòsits».

Més acord al meu parer amb el marc normatiu vigent seria primerament la modificació del reial Decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada. La reforma va ser anunciada després de la modificació de l’art. 47, i la introducció d’un nou art. 47 bis, a la LET i fins ara no s’ha concretat. Més exactament, l’ampliació de les competències pot venir per la modificació de l’art. 11, que justament regula l’informe a emetre per la ITSS.

Crec que aquesta seria la via més adequada i que permetria després l’adopció d’un nou criteri tècnic per part de la Direcció General de la ITSS que concretés en el terreny de l’actuació quotidiana de la Inspecció el marc general regulat pel Reial decret. També cal pensar en la possible modificació de l’art. 12 de la Llei 23/2015, de 21 de juliol, Ordenadora del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, encara que el text vigent proporciona suficient marge d’actuació a la ITSS en l’exercici de les seves competències de control de legalitat, i per això pot actuar d’acord al marc normatiu regulador de les seves competències en cada matèria concreta.

I per acabar, recordem-ho, per si algú tingués algun dubte, que no és l’autorització administrativa, o un informe de la ITSS, la poció màgica que resoldrà un conflicte suscitat per la decisió empresarial de procedir a un acomiadament col·lectiu. En les relacions de treball, la força de les organitzacions sindicals i dels seus representants per negociar ha de continuar sent l’eix fonamental, o almenys aquest és el meu parer.

Compartir l'article

stats