Diari de Girona

Diari de Girona

Agustí Casanova i Masferrer

Bolets: el groguet i el xampinyó

Alguns bolets encara resulten misteriosos. Vinc d’una llarga tradició micològica, atès que el meu poble, Arbúcies, presenta una gran varietat botànica i microclimes pel fet d’estar situat al peu del Montseny, ajaçat en una fondalada, i en la mesura que hom s’enfila el paisatge arbori va canviant, com també les temperatures. A la part baixa el suro, el roure, l’aulet, el pi i el castanyer i rostos amunt apareix la fageda, pins d’alta muntanya i l’avetar.

Territoris ubèrrims, on els bolets troben el que necessiten i per aquest motiu n’hi ha una gran varietat, però no tots són coneguts o menjats perquè pesen en moltes famílies prejudicis ancestrals i manies inexplicables. Persisteix la por al bolet metzinós que ens pot llevar la vida o inutilitzar-nos per sempre més.

Si l’any climàtic és benigne, la natura es comporta bé i durant cada mes se’n troben, però si l’estiu és abrusador i l’hivern massa gèlid, durant uns mesos no surten. Quan l’any és bo si no se’n troben a la vall, cal caminar pels turons i muntanyes i recórrer les prades i els boscos.

El verderol, groguet o pixaconill, en francès «champignon du chevaliers» i en castellà «seta de los caballeros», és un bolet que surt de mitjans a finals de la tardor. Un bolet privilegiat, tan especial que només el podien menjar les persones amb títols aristocràtics, ja que la plebs ho tenia prohibit i si enxampaven a algú que en collia sense permís era fortament castigat. Un bolet excel·lent, els trastorns digestius són mínims, fins i tot absents. És gastronòmicament apreciat i per la gent del sud-oest de França un dels millors bolets o el millor i només competeix amb el xampinyó salvatge o camperol.

A la tardor del 2006 la premsa internacional europea, orfe de notícies (un buit informatiu sobtat) va convertir el verderol en un gran titular escandalós, en una gran alarma social adreçada especialment als boletaires de tota Europa. Els mitjans de comunicació en van parlar advertint que a la Normandia i a la Bretanya s’havia produït una intoxicació massiva per culpa d’un bolet que sempre s’havia considerat comestible i de molt bona qualitat. No tenia massa sentit que un magnífic i reconegut fong pogués enverinar a tanta gent, però així ho proclamaren. Com que no hi havia fets noticiables l’explotaren durant dos dies i al tercer sortosament la premsa s’entretingué amb un nou succés de gran transcendència política i tots els tocats del bolet s’oblidaren del verderol. La premsa va abandonar el que havia passat a la Normandia i a la Bretanya pel fet que unes determinades persones es van excedir menjant aquest bolet.

Així va anar l’esdeveniment i no com ho van donar a entendre les televisions europees, que informaren d’una gran intoxicació i que moltes persones havien ingressat als hospitals. Era una falsa notícia, el que ara en diem una «fake news». De resultes d’aquesta informació esbiaixada, molt mal tractada, el govern d’Itàlia i el d’Espanya prohibiren la comercialització del verderol i la prohibició està vigent, així es pot comprovar llegint el BOE del 23-X-2006.

Els francesos esperaren el desenllaç final del suposat enverinament col·lectiu i coneixedors de com havia anat tot no van prendre cap mesura per impedir la venda del bolet. Des de llavors, però, en molts llibres de micologia consta el verderol o groguet com un bolet metzinós, cosa que ha sorprès en Robert, un amic boletaire, que n’està menjant des de petit i que en un llibre de bolets que li han regalat consta com un bolet verinós.

Vaig seguir la informació llegint diaris de la Bretanya i la Normandia, que van explicar com havia anat tot. Efectivament, es va produir una indigesta de verderols entre sis golafres francesos que van haver de ser hospitalitzats amb vòmits, diarrees i una forta febrada. Es va saber que durant una setmana n’havien consumit mig quilo cada dia. Una insensatesa, només explicable per un apetit desordenat i capriciós. Un ancià de vuitanta anys de salut feble i amb problemes estomacals morí, la resta, passats tres dies, del tot desintoxicats tornaren a la feina sense ganes de repetir l’experiència golosa.

Tots els degustadors de bolets anem amb compte en no excedir-nos, a casa dels meus pares la precaució s’aplicava amb rigor i per sopar no es menjaven mai bolets perquè no provaven. Però altres familiars en menjaven a qualsevol àpat. Coses del pare.

El primer bolet que es va domesticar i va ser conreat amb èxit va ser el xampinyó silvestre, el camperol, el que demostra la seva qualitat exquisida. En molts països del centre i nord d’Europa es considera el millor bolet.

El camperol és poc conegut i abans els que sabien que era comestible no el collien perquè interpretaven que altres eren més bons. És un bolet excel·lent, de sabor més intens que el conreat fins i tot pot menjar-se cru. Surt de primavera a tardor en prats i pasturatges. Prefereix camins de sorra i defuig del bosc. La primera vegada que en vaig sentir a parlar va ser per boca d’un pagès, que n’estava collint en l’herbei del Pla de Beret.

En Joaquim Nadal ha publicat un article comestible, d’una gran bellesa poètica, sobre bolets; estic d’acord quan destaca els millors, en primer lloc, l’ou de reig, però parla de bolets comercialitzats, que arriben les ciutats, altres que no cita es queden a l’àmbit rural per ser excepcionals o poc coneguts, com la sabatera o la llenega blanca i la mocosa. Cada terra fa sa boletera, fins hi ha llocs que el més apreciat és la lleterola.

Les pluges de primers d’octubre no han mullat tots els boscos catalans, però en la terra amarada s’han trobat florades de bons bolets. Ha començat la temporada boletaire!

Compartir l'article

stats