Dilluns vaig anar a córrer a les hortes de Salt i al Pla del Socs. Feia mesos que no hi anava i vaig trobar, de nou, un espai net i fantàstic per fer esport. Recordo quan, fa un parell d’anys, vaig comentar-ho i l’alcalde em va proposar que en fes un article lloant la bona tasca de manteniment, però no ho vaig fer. Tampoc volia semblar un pilota. A Twitter, un veí de Santa Eugènia de Ter em va dir que estava «ple de caques de gos». Aquest dilluns, en un trajecte d’uns deu quilòmetres no vaig detectar cap tifa. Ni cap paper, ni cap envàs. Només dos treballadors segant la gespa i que es van aturar quan vaig passar per no embrutar-me ni fer-me mal. Tenim l’art de fer gironisme. Res ens sembla bé i sempre busquem treu peus al gat o ressaltem l’única cosa negativa.
Girona està morta, deien. Però si fan una activitat per a esportistes al Barri Vell ens molesta. Les bicicletes van per la vorera, però si fan un carril bici a la calçada -està demostrat que els ciclistes els utilitzen quan n’hi ha-, ens molesta treure un carril de circulació als cotxes. Si talen un arbre perquè el talen i si cau, perquè no l’havien talat. Ens sap greu que hi hagi persones sense sostre i pensem que entre tots podríem fer més. Però si és a prop de casa, demanem que treguin el banc on seuen perquè l’embruten. Com molem.
